Les propostes inicials situaven l’Alt Penedès i el Garraf a la vegueria de Barcelona, l’Anoia a la Catalunya Central i el Baix Penedès, a la de Tarragona. Entitats com l’Institut d’Estudis Penedesencs ja van alçar la veu l’any 2004 amb l’anomenat Manifest pel Penedès, que reivindicava el Penedès històric com a vegueria única. Però va ser a partir del 2005, amb la creació per part de la societat civil de la Plataforma per una Vegueria Pròpia, quan les demandes del territori penedesenc es van començar a articular. L’adhesió de partits polítics, administracions públiques i entitats i es va anar multiplicant. La Plataforma sempre ha defensat que l’àmbit territorial supracomarcal Anoia, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf, conforma un marc geogràfic amb entitat demogràfica, identitat pròpia, cohesió social i funcional i amb relacions de tot ordre entre comarques. El president de la plataforma Fèlix Simón explica que, des del Penedès, ja es pensa en clau de vegueria.

Un dels esculls més difícils de superar en aquest llarg procés ha estat la implicació de l’Anoia, amb una relació menys directa amb les altres tres comarques. Finalment, alguns municipis de l’Alta Anoia queden fora de la Vegueria Penedès però la major part de la comarca s’hi integra.