Tot i que criden l’atenció per la seva tonalitat i forma, fins ara cap estudi s’havia dedicat a analitzar-los a fons. La seva presència destaca clarament respecte a la resta de la construcció, i això ha portat a investigar el seu origen geològic i el paper que podrien haver tingut en la història del castell.
El treball, defensat per Àngel Mestre a la Facultat de Ciències de la Terra de la UB i dirigit pels professors Carles Martín de Sant Llorenç d’Hortons i Maite Garcia de Puigdàlber, demostra com la composició mineralògica, paleontològica i petrològica d’aquestes calcàries no s’assembla a cap de les roques que es troben prop del castell ni en cap altre lloc de l’Alt Penedès.
El professor Carles Martín ens explica quin va ser el procés de treball.

Els carreus ocres tenen moltes afinitats amb les calcàries que pel seu color groguenc han donat nom a la Costa Daurada i que es poden veure a les platges d’Altafulla i Tarragona, arribant a la conclusió que l’origen d’aquests carreus ha de trobar-se en aquesta zona.

Aquest descobriment va plantejar una primera incògnita, perquè els constructors del castell van anar a buscar pedra a 60 km de distància quan al seu voltant abunda la pedra de bona qualitat.
En aquest sentit, l’estudi va comptar amb la col·laboració de l’historiador vilafranquí Eloi Biosca que ha interpretat aquests resultats geològics des del punt de vista històric. Segons Biosca, els carreus van ser probablement espoliats d’un monument romà en ruïnes ubicat a la zona d’Altafulla i transportats a Gelida en carros o mules seguint la Via Augusta en algun moment del segle IX. La construcció dels fonaments del castell tindria lloc en el marc dels conflictes entre l’Emirat de Còrdova i el Comtat de Barcelona que van a obligar a la fortificació de la frontera nord d’Al-Àndalus, l’actual Penedès, per part de les autoritats andalusines.

Aquestes conclusions contribueixen al canvi de paradigma que en la recerca més recent està posant en qüestió la idea, fins ara molt assentada, que l’expansió comtal pel Penedès que s’inicia al segle X es produeix sobre un territori despoblat i sense presència andalusina, sent alhora un clar exemple de la importància de portar a terme recerques pluridisciplinàries d’alt nivell.

El treball acaba de ser publicat en anglès per la prestigiosa revista internacional Geoheritage.