La processó sortia de casa de l’administradora Imma Badell, a l’Avinguda de Lluís Companys, on va entrar el dia 31 d’agost de l’any passat. El recorregut programat era força llarg i passava pels carrers Tossa de Mar, Avinguda de Tarragona, Vidal, Sant Pere, General Prim i Sant Bernat per arribar finalment a la plaça Jaume I. A l’inici del recorregut podíem parlar amb la Judit Giralt, del Ball de Pastorets, que afrontava la processó amb moltes ganes i recordava que, aquest 2025, el ball celebra els 45 anys de la seva recuperació.

Per la seva part, des del Ball de Gitanes, Pol Canillas, també parlava de la il·lusió que suposa per als balladors participar a processons i cercaviles.

Les Gitanes també estaran d’aniversari l’any que ve, quan farà 25 anys que un grup format per paios i paies va agafar el relleu als anteriors balladors.

La processó del dia 29 d’agost començava amb el Drac de Vilafranca, seguit pels Diables i el Ball d’en Serrallonga. Com altres actes de la festa, la processó comptava amb una zona tranquil·la al parc de l’U d’octubre.

En aquestes zones el seguici festiu redueix el volum de la música i dels diferents elements sonors en funció del balls i les colles de foc passen per aquest tram amb pirotècnia sense tro per tal de facilitar el seguiment i la vivència de la festa per part d’aquests col·lectius.
A continuació, l’Àliga, els Gegants, els Nans i els Capgrossos.

Les Cotonines anaven seguides de les Panderetes i els Pastorets. I continuaven Cercolets, Ball Pla i Figuetaires. Els Bastoners i els Panderos donaven continuïtat al seguici festiu. Per donar pas després al Ball de Gitanes.

Rere les Gitanes, Falcons, Xicots i Castellers de Vilafranca completaven el seguici.

La Moixiganga, amb l’acompanyament musical dels Vernets, representava també els seus quadres en la seva primera aparició aquesta major, a prop de Sant Fèlix.

Tancaven la comitiva exadministradors i altres prohoms i la Lira Roquetense.

A tot arreu hi havia molta gent per veure el pas de la processó. El fet que fos divendres contribuïa a aquesta major afluència de públic.

L’entradeta tenia lloc quan faltaven tres minuts per les onze de la nit. Un cop dins la Basílica el Sant, se celebrava la Novena i el Cant dels Goigs.