Des del Comitè d’Empresa de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès denuncien “la situació de risc, desatenció i abandó en què es troben actualment tant els pacients com els professionals”, arran de les greus inundacions ocorregudes el 12 de juliol a Vilafranca.

Asseguren que el mur de separació que es va enfonsar feia anys que mostrava signes d’inestabilitat, sense que ningú prengués cap mesura tot i les advertències. L’entrada d’aigua també es va produir a teulades i el sistema de clavegueram no va absorbir l’aigua suficientment, evidenciant un manteniment deficient, llargament denunciat pel Comitè. També expliquen que durant la tarda de dissabte, “davant l’absència de notícies per part dels responsables de l’HCAP”, el Comitè d’Empresa es va posar en contacte amb el director de Recursos Humans per oferir col·laboració i volen subratllar que en cap moment se’ls va convocar per formar part del comitè de crisi.
Davant la manca d’informació, diumenge passat van sol·licitar una reunió urgent amb la gerent del centre, Olga Farré, que es va realitzar dimarts. També lamenten que “la comunicació institucional durant tota la crisi ha estat
pràcticament inexistent”. Segons la pròpia gerent, es comptabilitzen pèrdues milionàries en maquinària
essencial, material sanitari i medicació. La reobertura per fases del centre està prevista per d’aqui un mes, la primera fase serà consultes externes i proves complementàries i la resta de manera progressiva., a mida que es vagin realitzant algunes reparacions.

Els serveis i visites s’estan derivant provisionalment a l’Hospital de Sant Camil, però, segons el comunicat aquesta no és una solució real ni sostenible”. En cas de necessitat d’atenció urgent, cal desplaçar-se a l’Hospital de Sant Camil, amb tot el que això comporta. A més, en molts casos, les visites programades es comuniquen amb un dia d’antelació o menys, cosa que provoca angoixa a la població, ja que, a un o dos dies vista, no tenen informació clara. No és possible contactar amb Sant Camil perquè les seves línies telefòniques estan col·lapsades.

Pel que fa al transport, la situació és dramàtica per a la població, especialment per a aquells que viuen a pobles de la comarca i són persones grans. Cal agafar el bus des del municipi fins a Vilafranca i, posteriorment, un altre bus de Vilafranca fins a Sant Camil, amb un temps total de trajecte que pot superar les dues hores.

En relació als treballadors i treballadores denuncien que s’estan modificant torns de manera no consensuada i anul·lant dies recuperables sense negociació. Cada dia se’ls comunica el lloc on han d’anar a treballar el mateix dia o a última hora del dia anterior. No hi ha protocol d’acollida als centres de destí, i això genera estrès i angoixa el primer dia, ja que els espais i materials no són coneguts. Asseguren que aauesta situació està provocant un augment de baixes laborals per afectació psicològica i emocional. També denuncien que “molts professionals han patit la rescissió del seu contracte, mentre que aquells que disposen de contractes de 1.250 hores no se’ls ofereix la possibilitat d’ampliar la seva jornada laboral, fet que dificulta l’obtenció d’un salari mensual adequat”.

També indiquen que han proposat que l’Ajuntament faciliti un espai a Vilafranca per fer teletreball o extraccions, o altres tasques que evitin el desplaçament innecessari de pacients i professionals, i diuen que “la direcció ha rebutjat la proposta”. També han intentat contactar amb l’alcalde i apunten que “no podia atendre’ns degut a altres compromisos prioritaris”. Des del Comitè, reclamen que es valori la proposta per habilitar un centre d’informació que permeti la reprogramació de visites, la realització d’extraccions i radiografies, amb l’objectiu d’oferir una atenció propera i adequada als usuaris. també la ngociació immediata amb la direcció per acordar mesures justes i viables, i un pla clar i públic sobre la reobertura del centre i els terminis previstos. També reivindiquen compensacions econòmiques adequades pel temps i les despeses de desplaçament. finalment demanen a les institucions que els escoltin, que s’impliquin i que exigeixin responsabilitats a la direcció del centre.