El jaciment de les Balmes de La Bardera aporta noves troballes del Neolític i el Mesolític
Dissabte acabava la tercera campanya d’excavacions a les Balmes de La Bardera, a Subirats, que ha comptat amb el suport de l’Ajuntament del municipi.
A l’inici del jaciment hi ha una balma que va ser parcialment excavada sense mètode científic als anys setanta. Ara fa uns anys s’hi van reprendre els treballs i es va actuar també més avall del camí, descobrint-hi un assentament d’època anterior on van aflorar restes de sílex, ceràmiques, restes òssies i malacofaunístiques, és a dir, de la família dels mol·luscs.
A La Bardera 1, com anomenen el primer sector del jaciment, les troballes existents mostren una utilització sepulcral que es podria situar en el Neolític final – Calcolític, fa entre 3.000 i 2.500 anys abans de Crist.
Els habitants d’aquella època vivien ja de l’agricultura i la ramaderia.
En el cas d’aquest primer sector del jaciment, els arqueòlegs han localitzat el lloc d’enterrament, poc comú al Penedès, però no l’assentament on vivia aquesta comunitat.
Seguint el camí que limita la vinya, la paret s’allunya cap a l’interior del bosc i allà s’ha documentat un assentament a l’aire lliure d’època anterior, probablement del Mesolític, el període de transició entre el Paleolític superior i el Neolític. En aquest sector, denominat La Bardera 2, l’equip d’arqueòlegs hi ha localitzat nombroses restes de sílex, ceràmica i restes de fauna.
Alejandro Emens, investigador predoctoral del CSIC – Consell Superior d’Investigacions Científiques i director de l’excavació de les balmes de La Bardera, explica que aquestes troballes aporten informació sobre un període molt desconegut, el dels últims caçadors – recol·lectors.
Les restes localitzades permeten conèixer una mica més profundament com devien viure i de què s’alimentaven aquells darrers caçadors – recol·lectors abans de la consolidació de l’agricultura i la ramaderia.
Una de les troballes destacades en aquest sector és una banya de bòvid.
Entre les restes de ceràmica, els materials semblen correspondre al Neolític Antic Postcardial de fàcies Molinot, amb el característic raspallat extern.
Les excavacions formen part del projecte ‘Transicions culturals durant el Plistocè Superior i l’Holocè al litoral-prelitoral de Catalunya’.