A les 3 de la matinada d’aquest dijous, la Família Gramona ha iniciat la seva verema 2025. El celler ho ha fet al municipi de Piera, a les vinyes, propietat de David Altés, membre de l’associació Aliances per la Terra, un col·lectiu impulsat per Gramona el 2015. L’objectiu de la verema nocturna és el d’evitar temperatures extremes i preservar la qualitat del raïm.

La primera varietat que s’està recollint és el Chardonnay, que té un cicle de maduració una mica més curt. Aquest raïm servirà per elaborar el que és possiblement l’escumós més conegut de la casa: el Gramona Imperial.

Amb les abundants pluges d’aquest any, el sòl s’ha mantingut en un estat hídric òptim. I amb l’inici d’un estiu sec, s’ha afavorit el control de fongs. En aquest sentit, el celler fa una previsió excel·lent pel que fa a la qualitat, maduració i quantitat de raïm.

Nova premsa vertical tradicional

A les instal·lacions del celler, la verema ha començat amb novetats. Gramona ha adquirit una nova premsa vertical, tradicional de la Xampanya, especialitzada en enginys per als productors d’escumosos de qualitat.

La nova premsa vertical s’uneix a les altres dues del celler, mecanitzades. Aquesta última es carrega a mà i combina moderns sistemes de seguretat amb l’adaptació a les diferents característiques del raïm.

Després de recollir la veritat Chardonnay, Gramona començarà a segmentar les vinyes tenint en compte l’objectiu de cada varietat. Pel que fa a les més tardanes, com el Xarel·lo, s’analitzaran primer els efectes de les darreres pluges a la seva maduració. Uns ruixats que fan preveure a Gramona un futur positiu pel sector de la vinya al Penedès.

Els falcons, aliats a la vinya

Ja fa anys que a la granja biodinàmica Gramona, pocs dies abans de començar la verema i quan el
raïm comença a madurar, arriben cries de falcó pelegrí i s’instal·len a una talaia de fusta construïda
expressament. Des d’allà, els joves ocells són alimentats, fins que aprenen a volar sobre les vinyes.

Només la seva presència i els assajos de vol han fet minvar la pèrdua de raïm produïda pels
estornells d’un 20% a un 1%, en aquests anys de col·laboració amb les aus rapinyaires