A Vilafranca existeixen 32 colònies felines gestionades per les associacions Gats Vilafranca, Vilanimals i UASAVP amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilafranca. Recentment va entrar en vigor la Llei de protecció de drets i benestar dels animals. I la cura dels gats és un dels punts més destacats en la nova normativa. És obligatori esterilitzar i microxipar tots els felins, visquin a casa o al carrer.

El passat mes de setembre va entrar en vigor la nova Llei de protecció dels drets i benestar dels animals. Una llei que inclou canvis en la convivència i cura dels animals de companyia amb el principal objectiu d’acabar amb el maltractament i arribar a l’abandonament zero. Els gats són un dels principals afectats amb aquesta nova normativa que atorga més responsabilitat als ajuntaments a l’hora de gestionar les colònies de carrer. Tal i com explica el regidor de Salut Pública, Jordi Junyent, a l’espera d’un marc d’actuació concret, és tot un repte.

Des del 2004 a Vilafranca s’està aplicant el programa de control de la població de gats ferals o de carrer a través del mètode CER que implica capturar, esterilitzar i retornar els animals a les seves colònies. L’ajuntament, però, està treballant per elaborar un pla de control específic a la ciutat tal i com demana la llei. Ho explica la cap del servei de Salut Pública, Núria Sanromà.
Sanromà recorda que els gats ferals malviuen al carrer i, per tant, el principal objectiu de l’administració és arribar a la colònia zero.

L’associació Gats Vilafranca gestiona 14 colònies obertes i dos refugis tancats. Des de l’entitat creuen que la situació a la vila és preocupant. Hi ha moltes colònies i la gent segueix regalant i abandonant gats. Per això, asseguren, cal conscienciar de l’obligació d’esterilitzar i microxipar. Ho explica la presidenta de l’entitat, Dolors Climent.

A Vilanimals gestionen 8 colònies obertes i creuen que el mètode CER és cada cop més efectiu per a reduir les colònies. Però són de l’opinió que els refugis tancats no solucionen el problema. Núria López. Climent defensa que els refugis tancats es van crear per donar sortida a les problemàtiques que sovint es troben les colònies obertes. Segons la presidenta de Gats Vilafranca, hi ha colònies en perill a causa de les noves construccions urbanístiques, dels incívics que maltracten els gats o dels gossos que no van lligats pel carrer.

Les associacions animalistes recorden que tampoc s’ha d’alimentar els gats fora de les seves colònies ja que provocaria que aquestes es trenquessin i que els felins es descontrolessin fins al punt de patir un atropellament o qualsevol altre tipus d’accident.
En el cas de Vilanimals, també reclamen un conveni amb l’Ajuntament que suposi cobrar tota la subvenció puntualment per evitar que els voluntaris hagin d’avançar diners per a l’alimentació dels felins.

El CAAD també juga un paper en la gestió de les colònies felines. És qui s’encarrega de fer les esterilitzacions però al tractar-se de gats ferals, és a dir, no adoptables, no se’ls poden quedar i aquests, un cop esterilitzats, retornen a les respectives colònies o als refugis.

Les entitats animalistes estan en certa manera satisfetes amb la nova llei però segueixen reivindicant que es contempli els gossos de caça i els animals d’experimentació i consum. Així mateix creuen indispensable que es tingui en compte les persones sense llar o desnonades amb animals de companyia ja que es veuen obligades a separar-se dels seus animals per a poder accedir a albergs o pisos socials.