Diumenge, 1 de juny de 2025
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

Un projecte de recerca vitícola impulsat des del Penedès crea ceps resistents a les plagues

El projecte també busca ceps amb amb una maduració més tardana.

Els cellers Albet i Noya, Alta Alella i Celler Pinyol, han realitzat aquest dijous una matinal professional per tal de donar a conèixer el projecte de vinya experimental amb Varietats Resistents i Autòctones Adaptades al Canvi Climàtic. Un projecte que els tres cellers estan portant a terme en els darrers 5 anys, en col·laboració amb l’obtentor suïs,  Valentin Blattner,  i del qual ja se’n comencen a veure els primers resultats. El projecte preveu arribar al procés finals de comercialització dels primers vins l’any 2026 La matinal, adreçada a professionals, docents i premsa especialitzada, es va dur a terme al Celler Albet i Noya i servia per conèixer els detalls i l’estat actual del projecte, a càrrec del seus impulsors.

Van conduir l’acte, Josep Maria Albet i Noya, del celler Albet i Noya,

Josep Maria Pujol Busquets, del celler Alta Alella i Josep Pinyol, de celler Pinyol. A l’acte també es van tastar vins elaborats amb diverses varietats resistents d’Europa. L’objectiu del projecte és la creació de noves plantes de varietats autòctones que siguin resistents a plagues com ara l’oïdi i el míldiu i poder reduir així les emissions de coure i sofre a la vinya. A part d’aquesta resistència genètica a certes plagues, les varietats resistents també tindran més tolerància a la sequera i podran endarrerir la maduració del raïm entre 2 i 3 setmanes. De moment es treballa amb Xarel·lo, Macabeu, Montònec, Ull de Llebre i Garnatxa negra. S’agafa el model d’altres països europeus, sobretot d’Alemanya i Àustria que ja fa molts anys que treballen amb varietats de raïm resistents als fongs. La hibridació es fa amb un procés natural amb pol·linització.

Josep Maria Albet, remarca que a altres països europeus han avançat molt més en la recerca i lamenta que aquí la recerca pública no estigui prou relacionada amb les necessitats del mercat.

Albet remarca que la recerca servirà per adaptar les vinyes al canvi climàtic i també per tenir un producte més competitiu.

El projecte tot just porta cinc anys desenvolupant-se i fins arribar a la comercialització dels vins encara han de passar prop de 10 anys.

Per obtenir aquestes noves varietats, filles de les varietats actuals, s’ha comptat amb la col·laboració de l’obtentor suís, Valentín Blattner, que al llarg d’aquests anys ha anat fent creuaments entre varietats autòctones de Catalunya i les varietats resistents provinents del nord d’Europa. No és, doncs, una mutació genètica sinó una evolució dins la mateixa espècie.

 

 

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: