Un pinxo de baixa estofa, que acaba de sortir viu de miracle d’un tiroteig, cerca la seva particular redempció mentre s’obre pas repartint cops a tort i a dret en la seva fugida cap endavant. Provarà d’escapar del seu destí, però fracassarà una vegada i una altra, enredat en la teranyina en què s’ha convertit la seva existència. Finalment, no podrà eludir el pes d’un passat que l’avança constantment en la seva desesperada carrera, impedint-li trobar la pau i descansar a la riba del riu de la vida.

Irlanda, la veu pessimista i atàvica del país de James Joyce, és, juntament amb el nostre antiheroi, l’altre part important del relat.

És una història senzilla i planera, amb moments tràgics i còmics, on el protagonista suscita simpatia a l’espectador. Per això, Conor McPherson qualifica el lladre de bo perquè, en el fons, és una bona persona i no algú malvat per naturalesa.

Escrita per Conor Mcpherson el 1994, “El bon lladre” és un monòleg on l’autor troba la veu que posteriorment el convertirà en un referent de la dramatúrgia no només britànica sinó mundial.

Després de la funció tertúlia amb Josep Julien.  Anirà acompanyada d’una copa de vi gentilesa de La Taverna de Vinseum i Finca Viladellops.