Un dilluns al matí, una parella de ballarins es presenten en una aula d’un Institut. Anuncien a un grup d’adolescents que pararan les classes, ballaran junts durant cinc dies i, finalment, pujaran a un escenari aquell mateix divendres per representar una coreografia. Els rols dels estudiants trontollen: el noi tímid se sent còmode, la noia maca deixa de ser tan admirada i els problemàtics participen i s’integren en el grup. En una setmana canviaran la seva manera de relacionar-se.

En un sistema educatiu en què les arts escèniques i plàstiques es consideren matèries inferiors a les ciències o les lletres, la dansa és un llenguatge desconegut per a la majoria d’alumnes. En un moment de creixement complicat com l’adolescència, el ball els ajudarà a prendre consciència del seu cos i a superar complexos.

La pel·lícula va ser cloenda del Festival Internacional de Documentals DocsBarcelona amb una gran acollida i s’ha presentat recentment al Festival de Sant Sebastià on va esgotar localitats en totes les seves projeccions. És una d’aquelles històries que necessita ser explicada, perquè posa en valor una forma d’ensenyar i aprendre alternativa, en què es tenen en compte les intel·ligències múltiples davant de la clonació de rols i conductes socials. Un film que comunica i emociona, com ho fa la pròpia dansa.