Aquesta figura de planejament, que emana directament del Pla Territorial General de Catalunya, estableix el model territorial de l’àmbit, amb un horitzó temporal d’entre quinze i vint anys. Així, els plans territorials fixen determinacions per al sistema d’espais oberts, d’assentaments i d’infraestructures de mobilitat.

La Plataforma per una Vegueria Pròpia lamenta la injustificada lentitud de tot el procés i tem que continuï, vista la poca agilitat de l’Administració i la “feinada pendent de fer”. Tot i el retard, es feliciten perquè el procés finalment s’ha engegat i ja no es pot fer marxa enrere.

Ara també s’haurà de constituït el grup de treball que farà el seguiment del Pla territorial, integrat per 7 representats de la Generalitat i 8 de les administracions locals. Segons la Plataforma, els representants dels agents socials i econòmics penedesencs en queden fora i tan sols es contempla la possibilitat que puguin assistir com a convidats a les reunions del grup de treball amb l’equip redactor, una persona per a cadascuna de les quatre comarques, elegides pels Consells comarcals respectius. La Plataforma havia presentat esmenes per millorar el paper que el decret atribueix a la societat civil penedesenca, però no van ser tingudes en compte.

Recordem que el mes de juliol del 2010, el Parlament va crear l’àmbit funcional de planificació territorial parcial del Penedès, integrat per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte els municipis d’aquesta darrera comarca que preferissin pertànyer a l’àmbit de les comarques centrals. Calaf, Calonge de Segarra, Castellfollit de Riubregós, els Prats de Rei, Pujalt, Sant Martí Sesgueioles, Sant Pere Sallavinera i Veciana van preferir no entrar a l’àmbit Penedès i finalment aquest febrer l’àmbit va quedar totalment definit, amb 72 municipis.

<strong> </strong>