La fil.loxera va comportar una crisi de grans dimensions al Penedès, que malgrat tot va mantenir el sector del vi com a motor de la seva economia
Això és el que es desprèn de la conferència que va pronunciar ahir l’historiador Raimon Soler, en el marc del curs sobre la història de Vilafranca que organitzen conjuntament l’Arxiu Històric Comarcal amb l’Institut d’Estudis Penedesencs i Òmnium Cultural.
Amb una sala plena, en la que s’hi trobaven també el regidor de cultura, Raimon Gusi i el regidor coordinador de l’Àrea de Relacions Ciutadanes, Jordi Solà, el doctor en història Raimon Soler va pronunciar la conferència “Vilafranca al primer terç del segle XX”.
Soler explicava que la seva dissertació era l’exposició de la seva intervenció en el llibre de la Història de Vilafranca en el capítol titulat “Continuïtat i canvi a la capital del vi 1901-1930”. Continuïtat perquè Vilafranca continuava centrant la seva economia en el vi però canvi també per la incorporació d’elements de modernitat per exemple amb el telèfon, o el sector financer amb Caixa Penedès.
La conferència de Soler havia estat precedida la setmana anterior per una altra de Josep Colomé, que analitzava la demografia. L’anàlisi servia per constatar els greus efectes de la fil.loxera al Penedès.
L’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs i Òmnium Cultural organitzen el curs sobre la història de Vilafranca. L’objectiu d’aquest curs és fer conèixer o ampliar els coneixements de la història de Vilafranca als ciutadans mitjançant conferències impartides per diversos historiadors de la comarca. El seu contingut està basat en l’obra publicada l’any 2008 Història de Vilafranca del Penedès, editada per l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i coordinada per Ramon Arnabat i Jordi Vidal, en la qual van participar quinze autors i que fa un recorregut pel territori i la ciutat des del neolític als nostres dies.
