Una de les conseqüències de la derrota catalana davant les tropes borbòniques en la Guerra de Successió (1702-1715), va ser la imposició d’un nou impost al Principat: el Reial Cadastre. Aquesta nova contribució, s’afegia a les ja existents al Principat i comportava una càrrega prefixada per cada municipi que es repartia segons la riques individual. En el cas del Cadastre reial es gravaven els bens immobles, diferenciant les terres segons la seva producció per unitat de superfície. Tenia un caràcter general, amb l’excepció dels edificis i les terres propietat de l’Església. Per la seva banda, el Cadastre personal gravava les rendes del treball.

Segons explica Masachs, les dades generals d’aquest cadastre ja es coneixien, però la documentació que s’ha trobat ara permet veure el detall de la superfície de què disposava cada propietari, i el conreu que s’hi feia. Afegeix també la quantitat a pagar en concepte de l’impost.

D’aquesta manera, es pot estudiar l’estructura de la propietat de la terra, destacant la importància d’un nombre reduït de masos a través dels quals s’articulava el territori.

La recerca qu e s’ha fet entre la documentació dels antics jutjats de la Vegueria i la documentació del Corregiment, han permès també trobar altra documentació curiosa. Masachs comenta per exemple un procés judicial entre els administradors de la Festa Major de Vilafranca de 1880, en què sembla un dels administradors no va voler fer-se càrrec de les pèrdues generades.

Una documentació, apunta Masachs, que es aquests moments s’està estudiant i de la qual segurament ben aviat se’n podran donar més detalls ja que permetrà conèixer al detall les interioritats de la organització d’una Festa Major a finals del segle XIX.