També des del Penedès ha estat realitzant el guió de la que ha de ser la seva propera pel·lícula. Així ho ha explicat en el transcurs d’una entrevista a Penedès televisió, en la qual ha comentat que Coronel Macià havia de tenir una segona part, que finalment no ha vist la llum. També ho explica en la biografia que li va escriure el crític cinematogràfic, Àngel Comas. Un llibre que comença amb una records de la seva infància i que acaba amb el que ell anomena un punt i seguit.

Josep Maria Forn té 85 anys i és el productor de cinema encara en actiu més antic d’Espanya. En el món del cinema ha tocat totes les tecles, des de meritori de secretari de rodatge, quan tenia 20 anys, guionista, director, actor i productor. Fins i tot va ser el primer director general de cinematografia de la Generalitat l’any 1987. Se sent director, però va entrar en la producció per poder tirar endavant els seus propis projectes. Una de les seves pel·lícules més reconegudes és “La piel quemada”, de l’any 1966. Tracta el tema de la emigració, en el moment del boom de la construcció i els inicies del turisme a la costa brava.

Va ser també l’autor de la pel.lícula més prohibida pel franquisme, titulada l’any 1975 “La respuesta” i posteriorment amb l’original de la novel.la de Pedrolo “M’enterro en els fonaments”.

Tractava de la revolta d’estudiants. La censura franquista la va mutilar i finalment la va prohibir. Només es va fer una projecció al festival de Molins de Rei i l’endemà Josep Maria Forn s’havia de presentar al ministeri a passar comptes. Per això diu que l’estrena li va suposar l’ovació més gran de la seva vida, però el càstig més dur.

Passat el franquisme Josep Maria Forn va ser el primer el realitzar un film històric català. Companys, procés a Catalunya, el 1979. Va co-produir “La ciutat cremada”, dirigida per Antoni Ribas, i ja entrat el segle XXI, el 2006 va dirigir El coronel Macià. Assegura que se sent penedesenc i que des de Cantallops ha escrit el guió de la seva propera pel.lícula. No ens ha avançat la temàtica, només que tindrà una lectura molt actual. I el títol. “El somni català”.