A escena, el pallasso prepara animat el gran viatge, el seu traspàs. Prepara, reflexiona i fa front als entrebancs. No és un comiat, és una manera d’entendre la vida, perseguint amb la tendresa i el riure uns instants d’eternitat.<br />El riure i el plor. Els extrems es toquen i la realitat és relativa. Necessita riure per sobreviure, per fer més comprensible la petitesa de la seva existència.<br />Marxa però n’arriba un altre. Tot és substituïble. Tot plegat una grimègia, tant per qui ve com per qui se’n va, ningú no es queda on està. Un tema transcendental tractat sense transcendència, amb quotidianitat i sentit de l’humor que va encandilar al públic penedesenc .<br /><br />