En una entrevista que s’ha pogut veure avui a Penedès Televisió, Josep Fugueras ha recordat els sis mesos que va passar a Muxia, i com aquells fets van suposar un canvi important a la seva vida. Ha explicat que ell va emprendre al mes d’agost de 2002 el camí de Santiago; i que de fet va arribar a Muxia el dia després de l’enfonsament del vaixell. Així recordava la situació que va veure, amb un poble desbordat per la situació.

A partir d’aquí ell es va posar a col•laborar amb els veïns i amb protecció civil de la zona per anar retirant el petroli que arribava a les costes. En aquesta circumstància, i veient que calia suport i organització que els faltava, Figueras va aprofitar la visita del rei a la zona per tal de fer-li arribar les demandes d’ajut institucional. Una conversa que va quedar immortalitzada en una fotografia que va ocupar moltes portades de diari aquells dies.

Ara, 10 anys després i quan fa poques setmanes que s’ha iniciat el judici per aquest cas, Figueras recorda emocionat els moments que va viure, les amistats que va fer, i també les pressions polítiques i fins i tot la por d’alguns veïns. Per ell, amb la perspectiva dels anys que han passat, resulta molt clar que el Govern de l’estat ha estat retardant de manera deliberada tot el procés. Es va deixar el cas en un jutjat petit, amb constants canvis de jutge instructor.

Figueras considera també que està molt clar que en aquell moment es van prendre decisions molt errònies, com allunyar el vaixell de la costa i no saber on dur-lo. Critica també que es va deixar tota l’acció en mans de la societat civil, sense gaire recolzament de les administracions, sense donar-los informació del possible risc que corrien i sense donar-los tampoc material per poder-se protegir.