El responsable del sector de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos, Josep Marrugat, confia i desitja que a causa dels efectes de la sequera s’assoleixin els anhelats 30 cèntims d’euro per quilo/grau. Al seu parer, se’n donen indicis. Si bé és una xifra minsa, ja no són els preus dels darrers anys totalment ruïnosos i que comporten que la vinya no tingui viabilitat. La matèria prima no arriba a cobrir ni el 60% dels costos de producció. El sindicat agrari està cansat de clamar contra la caiguda dels preus.

Marrugat recorda que al tombant de segle els preus que els pagaven per a les varietats tradicionals rondaven els actuals 26 o 27 cèntims d’euro per quilo. Des d’aleshores s’ha produït un increment significatiu de costos amb la contractació de mà d’obra, l’adob, el carburant, els productes fitosanitaris, entre d’altres. Això vol dir que amb la pujada de costos, i un preu del raïm que s’ha mantingut o fins i tot ha anat a la baixa, la renda agrària ha disminuït "en picat", segons Marrugat, o més ben dit encara: que no hi hagi renda agrària. Han treballat durant aquests anys però sense guanyar-hi res, amb prou feines han pogut subsistir. Ara tot i el context de crisi si millora la situació serà un respir. El sector pateix, dissortadament, doblement la crisi, del context actual generalitzat, i la pròpia que arrossega des del 2003 cap aquí.

Tant pel vi de taula, que ha sofert un increment a tot l’Estat espanyol, com per la pròpia dinàmica de la targeta vitivinícola, dels controls del quilo per hectàrea i el paper que juguen les DO, el responsable del sector de la vinya i el vi d’Unió de Pagesos albira que les grans empreses es veuran possiblement forçades a millorar ara sí els preus que paguen pel raïm.

A hores d’ara es desconeix si hi haurà un moviment imminent, ja que els qui decideixen en les grans empreses del sector es troben de vacances. En algunes ocasions s’han trobat que es decidia el preu que es paga de manera unilateral, d’esquenes a la taula sectorial i sense el consens del sector vitivinícola. Marrugat lamenta que acabi tenint més incidència sobre el Penedès a quin preu està el raïm a Castella la Manxa, més que la pròpia realitat del nostre territori avaluant-ne costos reals d’aquí.