Diumenge, 8 de juny de 2025
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

L’EVA ha explorat els camins de la narració en el primer cap de setmana del festival

La diversificació de l’En veu alta ha trobat la seva màxima expressió aquest cap de setmana amb un programa d’espectacles del tot variats en contingut i forma.

<br />Divendres al vespre, els textos de l’escriptora Empar Moliner prenien cos i ànima a l’escenari del teatre municipal Cal Bolet. Amb el títol "Què hi faig aquí baix si sóc un àngel?", la dramatúrgia de Mariona Casanovas i Gemma Reguant recollia fragments irònics i frescos de l’autora sobre els seus temes predilectes, com el feminisme mal entès, l’actualitat o la decadència del català.<br />La gent del carrer també ha tingut el seu espai al festival En veu alta. Totes aquelles persones que hi estaven interessades podien triar un fragment d’algun llibre o article per llegir davant del públic. El Claustre de Sant Francesc, un dels escenaris clau d’aquesta vuitena edició del festival, va obrir les seves portes el dissabte a la tarda per a sentir aquestes lectures variades en veu alta.<br />I aquest primer cap de setmana de l’EVA també s’ha pogut veure un dels plats forts del festival: l’espectacle Sota mínims, de la sadurninenca Mercè Gost. El soterrani d’una casa particular, al Passeig Rafael Soler de Vilafranca, era l’escenari fosc i íntim en què la narradora explicava sensacions a partir de música, llums, ombres i objectes.
 

Abans, els assistents a l’acte, feien una copa de cava al pati de la casa i triaven el menú de llums i ombres que tastarien uns minuts després. Sota mínims es podrà veure també aquest proper cap de setmana.

D’altra banda, l’En veu alta recull dins de la quarantena d’activitats que ofereix algunes tradicions orals que ens resulten totalment desconegudes. La majoria dels espectadors que aquest diumenge al vespre van desafiar el xàfec primaveral per assistir al concert de la formació The Hanfris Quartet no tenien ni idea que fa uns quants anys, a les barberies dels Estats Units, hi havia grups que hi anaven a cantar per distreure els clients.

Moltes de les cançons, això sí, eren d’aquelles que hem sentit després versionades a les pel·lícules i a les ràdios, de temàtica amorosa i festiva i amb la particularitat de no ser religioses, com en altres estils a capella.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: