El 1968, just quan es complia un segle de la primera referència escrita del ball a Vilafranca, els Panderos van deixar de sortir. No va ser fins tretze anys després, el 1981, que es van reincorporar al seguici festamajorenc.<br />Per celebrar-ho, el divendres 26, davant el Palau Baltà acabats els Gogis, es va organitzar una trobada amb 6 colles convidades provinents de les localitats de Guardiola de Fontrubí, Santa Margarida i els Monjos, Sant Pere de Riudebitlles, el Vendrell, Vilanova i la Geltrú, i Sitges. També van comptar amb la presència dels nens i nenes del Ball de Panderos de la Festa Major Petita vilafranquina. Posteriorment, i com a agraïment a la seva participació, es va oferir un sopar a tots els balladors a l’escola Sant Ramon.<br />Durant els últims mesos, el ball ha dut a terme diferents iniciatives per sufragar la trobada com, per exemple, el disseny i la venda de samarretes commemoratives del 30è aniversari. A banda d’aquest acte, el dia 1 d’octubre el Ball de Panderos de Vilafranca té previst celebrar un sopar de germanor per a tots els balladors i exballadors que han format part del ball al llarg de la seva història.

Al seu torn, el Ball de Pastorets de Vilafranca també està d’aniversari. Trenta anys igualment que es va recuperar. I per celebrar-ho van organitzar dissabte a la tarda una trobada de pastorets d’arreu de Catalunya. Van ser un total de set colles: de Tarragona, els Monjos, Sitges, Igualada, Vilanova, Reus i del Vendrell que van acompanyar els Pastorets de Vilafranca pels carrers de la vila. La cercavila començava a les sis de la tarda a la plaça de la Vila i va transcórrer pel carrer de la Cort, les places de la Constitució, del Vall del Castell, de l’Oli i de Jaume I fins al Palau Baltà, on es van fer les actuacions de lluïment de cadascuna de les colles de pastorets participants. Un dels integrants actuals lloa la companyonia i el bon rotllo així com les ganes de passar-s’ho bé que ha caracteritzat durant tres dècades qui ha participat d’aquest ball. Un cop fetes les actuacions de lluïment, les tres responsables de la recuperació del ball, Dolors Amigó, Lourdes Via i Dolors Rovira, van ser recordades i una d’elles va intervenir. Finalment, es van lliurar els obsequis als diferents balls de pastorets convidats.

Just després d’aquesta exhibició de pastorets, també davant mateix el Palau Baltà les Gitanes per celebrar deu anys que fa que el ball l’interpreten paios i paies van convidar diversos grups de fora del país que ballen danses al voltant d’un pal. Amb aquesta Mostra de Balls de Cintes el nombrós públic a la plaça va adonar-se de les variants i maneres de fer diferents que d’una mateixa dansa hi ha a la geografia espanyola. Per aquest ordre, van actuar-hi: el Grup de danses de Tudela, de Navarra, que ballaran el "Trenzado simple" i el "Trenzado doble" de la veïna població de Cortes. El grup de Danses Roís de Corella de la ciutat de Gandia, al País valencià, amb el Ball de la Magrana del Corpus de la mateixa ciutat. I el grup Elai Alai Dantza Taldea de Portugalete del País Basc, que varen ballar la Bizkaiko Zinta Dantza. Els amfitrions van ballar a la part final amb membres actuals i alguns dels que han ballat al llarg d’aquests primers deu anys. També, i com a caràcter excepcional, la Colla de Mar-Grallers de Vilafranca els va acompanyar, després d’uns anys de no tocar. Raimon Casals, del Ball de les Gitanes, tenia paraules d’agraïment als grallers. La mostra de ball de cintes s’havia iniciat amb una petita cercavila pel centre de la Vila.