La matinada de dissabte a diumenge la rumba de carrer i flamenc fusió va congregar milers de persones a l’esplanada que està a tocar de l’Auditori Municipal. Ojos de Brujo no van decebre en la seva actuació a casa nostra. Molts dels seus fans s’atansaven a escoltar-los i ballar els seus sons i ritmes segurament empesos per la nostàlgia. I és que aquest grup guanyador d’un grammy llatí posa punt i final a la seva trajectòria musical després de deu anys damunt els escenaris. A l’esquena deixen sis àlbums, set tours arreu del món i d’un reguitzell de col·laboracions amb diferents músics. <br />Entre els temes que van tocar destaquen els del seu darrer àlbum, el del comiat, "Corriente vital". A més de dues noves peces, hi ha una retrospectiva del seu repertori amb distintes col·laboracions d’artistes com ara Bebe, Amaral, Estopa o La Troba Kung-Fú. <br />Entre els seus actuals membres es dóna la curiositat que un té els sogres que viuen a Vilafranca. Parlant dels integrants d’Ojos de Brujo afegirem que en aquesta dècada hi ha hagut altes i baixes. Tanmateix, el que és clar és cap d’ells ha desistit en cap moment de reinventar-se com a grup a partir dels sons de rumba de carrer i flamenc fusió amb què celebren la llibertat i la sensualitat de la música, tot a ritme contagiós. <br />La rumba que per cert en els darrers anys l’hem trobada com a registre musical destacat en els primers concerts de la Festa Major. També va actuar "Hot maracas", de música negra amb els estils de bossa nova, jazz, soul o funk. Dos dj’s que feien embogir el públic penedesenc i de fora a base de ritmes drum’n bass.<br />La nit del 28 al 29 també a l’esplanada al costat de l’Auditori els concerts programats van tenir una molt bona resposta. <br />Els barcelonins "Delafé y las flores azules", hereus de "Facto Delafé" ofereixen cançons a cavall entre el hip-hop i el pop. I és que combinen el parafrasejat del primer amb les melodies i estructures més pròpies del pop, el soul o l’electrònica. Tot a partir d’unes bases ben tractades i unes lletres que recuperen la tradició del costumisme social dels cantautors. <br />Amb el seu nou disc "Versus las trompetas de la muerte" s’han reinventat també sense perdre l’estil original del grup. Barregen cançons plenes de llum, alegria i festivitat i destaca el protagonisme que hi tenen els vents: trompeta, trombó i saxo, d’aquí justament el joc de paraules amb el títol, ja que les trompetes de la mort també són uns bolets coneguts i saborosos. <br />I després d’aquests, actuava "El niño de la hipoteca" amb les seves lletres molt acurades i que no perden la ironia. Després de dos anys de gira, milers de discos venuts i un grapat de fans, ha tret el segon disc "Mi novia de segundo B". Així, aquest artista fa un pas endavant en la seva carrera amb un disc fresc, amb un toc més elèctric. <br />Alguns dels seus temes que tracta són motius quotidians, històries divertides i no tan divertides, amor i desamor.