Després de l’experiència del Vijazz, l’Acadèmia va optar per oferir nous maridatges als amants del vi i, a través d’un dels seus membres de mèrit, el president de les Joventuts Musicals d’Espanya Jordi Roch, van seleccionar un repertori de peces de temàtica bàquica per degustar al mateix temps que una copa de vi.<br />El president de l’Acadèmia Tastavins Joan Tarrada comentava que tenen la intenció de donar-hi continuïtat i explicava que volen seguir amb aquest tipus de maridatge per col·locar els vins penedesencs on es mereixen.

L’enoclàssic comptava amb quatre intèrprets i un pianista situats al centre de l’escenari, mentre que, a banda i banda, se situava el públic amb les seves copes de vi. La resta de públic estava situat a la platea. El funcionament de l’Enoclàssic era molt senzill, les peces s’anaven combinant amb diferents vins.

Tot plegat acabava amb el brindis de la Traviata i un xarel·lo del Penedès, però també es van poder sentir moltes altres peces.