Han actuat la tarda del 28 com a continuació de l’intercanvi que a principis de l’any passat va començar amb la presència dels cercolets i els panderos allà. Aquest any, doncs, els han tornat la visita.
Els membres del grup folklòric guipuscoà comenten que els seus convilatans van quedar fascinats dels balls vilafranquins. Molta gent van veure’ls actuar i se’n van endur una grata sensació.

El grup interpreta diverses danses típiques d’arreu d’Euskal Herria. Han sabut conservar el bo i millor dels balls d’Euskadi, del País Basc francès i de Navarra. Entre aquests, en destaca un que es fa dins una església amb espases, l’únic d’aquestes característiques que existeix. És l’ezpatadantza. L’acompanyament musical del grup és a base del "xistu", una flauta travessera de tres forats, similar al flabiol. Tot i que un xic més gran.

Els membres d’Irrintzi no són professionals però intenten representar el seu patrimoni cultural fruit de les seves actuacions. Actualment són 125 les persones que hi participen. I a Vilafranca n’ha vingut una nodrida representació. El grup es va originar ara fa més de quaranta anys, un grup de joves somiava en preservar i donar a conèixer balls que heretaren dels seus avantpassats. Des d’aleshores, centenars de joves han passat pel grup amb l’objectiu de mantenir les tradicions del poble basc. A jutjar per les imatges, ho han aconseguit i amb escreix!

Al migdia del 28 han estat rebuts al saló de sessions de l’Ajuntament per part del regidor de Cultura, Raimon Gusi. Després d’obsequiar-los amb records festamajorencs vilafranquins, els ha adreçat unes paraules d’agraïment. Gusi ressalta la significació dels intercanvis amb societats com la basca, amb una rica i gran diversitat de cultura popular i tradicional, talment com la catalana.

Per Gusi convé promocionar amb actes com aquests l’intercanvi entre les dues cultures i poblacions. <br />El titular de Cultura ha explicat a més que l’Ajuntament intensifica la promoció de la Festa Major a l’exterior. Ara fa un any, recordem-ho, la més típica va ser triada per un programa de Catalunya Ràdio com la festa preferida dels Països Catalans. Per arrodonir-ho s’està a l’espera que es declari festa d’interès nacional.

L’Ajutnament ha deixat clar que dóna també tot el seu suport a la candidatura dels castells a la Unesco com a patrimoni immaterial de la Humanitat. Al novembre se sortirà de dubtes.

Gusi aposta, d’altra banda, per altes dosis de civisme i respecte al llarg dels dies de la Festa. Tot gaudint-la, d’allò més.