Potser la processó li anava per dins, però el cert és que no es va notar en cap moment, perquè el pregoner del 2010, l’escriptor i periodista Jordi Llavina, va arrencar bé i no va parar, pronunciant un discurs carregat de contingut, amb la riquesa lingüística que el caracteritza. Llavina va mostrar com Vilafranca li ha robat el cor a aquest Gelidenc, des que hi va venir a viure fa més de 10 anys. Va citar Sabaté Mill per començar ubicant el seu carrer de residència, el carrer Graupera o de les Banyes. Va citar també mossèn Trens per mostrar algun dels contrastos de la vila i també va voler retre homenatge al professor Joan Solà, el millor que he tingut mai, va dir. També va lamentar que una malaltia hagi impedit que finalment pronunciés el pregó. A partir d’aquí el pregoner va comentar que tenia ganes d’explicar-li què és Vilafranca a un amic personal, el Jaume Ferrer, un professor d’institut que des d’aquesta festa major ve a viure a la vila. No es tracta d’un personatge de ficció, sinó d’un nou veí de la vila que era present a la plaça Jaume I escoltant el pregó de Llavina. A partir d’aquí, doncs, el pregoner , gran observador, va anar descabdellant un grapat de detalls sobre la vida quotidiana  de Vilafranca que li serviran a Jaume  Ferrer per conèixer la ciutat i que ens serveixen també a tots plegats per veure’ns reflectits en la descripció.  <br />Llavina va deixar anar algunes metàfores com que els grallers són com controladors aeris, o que el Penedès  és la Toscana catalana. També va destacar l’orgull que tenen els vilafranquins de ser com són, el vilafranquinisme , que també va allargar al penedesisme. Amb el repàs detallat dels elements que componen la vida vilafranquina també li va recomanar que, per acabar de disposar d’una imatge de la vila, mirés Penedès TV. En el repàs de les festes i tradicions locals , a més de la Festa Major, va destacar també i de manera especial les fires del Gall i de Maig. <br />I com no podia ser d’altre manera, Jordi Llavina, va obsequiar l’auditori amb un poema. Es titula barri. El va escriure quan va venir a viure a Vilafranca la seva dona i el va dedicar al Jaume Ferrer i a tots els presents. Per cert va anunciar que aquest poema s’inclourà en el seu proper llibre que es titula "País de vent". Llavina, desprès d’explicar l’arquitectura de Vilafranca va assenyalar que l’ànima de la vila es pot conèixer amb la festa major.  I va proposar que l’adjectiu festamajorenc s’utilitzi en general per descriure grans moments. També va tenir records per vilafranquins  malauradament  traspassats, com Cisco Olivella i el Lluís Barrera. I per acabar va avançar la intuïció que enguany hi haurà grans diades castelleres i va felicitar especialment als cinc administradors de la festa major del 2010, tot i assenyalant la gran tasca que ha dut a terme en un any de crisi econòmica. Abans del pregó, com es tradició, es va oficiar la novena i el cant dels goigs. La basílica de Santa Maria era plena de gom a gom, amb una temperatura força elevada. Pere Lluís Biosca va dirigir l’orquestra i el cor amb el cant dels goigs, una música que es tornarà a escoltar fins arribar a la Diada de Sant Fèlix.<br />