Al ple municipal celebrat el passat 27 d’abril, es va aprovar inicialment el Pla de Mobilitat Urbana de l’àmbit de Vilafranca del Penedès. Aquest Pla es trobava fins a primers d’aquest mes en període d’exposició pública, a efectes del seu examen i al·legacions. Diversos grups municipals i alguna persona a títol individual han presentat les seves al·legacions i ara s’ha de veure si s’hi poden incorporar o no per a la seva aprovació definitiva.<br />De moment, el Pla de Mobilitat Urbana aprovat inicialment és un document elaborat pels tècnics municipals i Assessoria d’Infraestructures i Mobilitat, que ha comptat amb la intervenció dels ciutadans, ja que ha implicat, des del 2008, diversos processos de participació ciutadana.<br />El regidor de Serveis Urbans i Mobilitat Aureli Ruiz creu que el pla ha de transformar la mobilitat de Vilafranca en el futur.
El Pla de Mobilitat Urbana de Vilafranca està previst que sigui desenvolupat en sis anys. Segons el regidor és un pla de màxims que s’ha d’assumir com un ideal al qual ens hem d’acostar. Però la seva aplicació concreta depèn de molts aspectes.

El pla és una anàlisi de la mobilitat actual a Vilafranca. Però també explica quins són els dèficits principals d’aquesta. A peu, destaca que hi ha diversos carrers del centre en què els vianants es veuen pràcticament obligats a utilitzar la calçada. És el cas del carrer Sant Pau, entre la Vall del Castell i Beneficència o el carrer de la Lluna, que tenen voreres massa estretes. També hi ha certs problemes a la cruïlla entre el carrer dels Ferrers i el carrer Raval de la Font perquè la poca visibilitat dels conductors fa que la seguretat dels vianants perilli. O a l’entorn de les escoles Estalella i Graells i Sant Elies, amb molta circulació de vehicles a les hores punta. <br />El pla també planteja els dèficits en els itineraris a peu o en vehicle entre els barris i el centre. Per exemple al carrer de Santa Magdalena per anar cap a l’Espirall o la Barceloneta.; els carrers Banys, Ferran i Sant Pau, cap a Les Clotes; o el carrer de Sant Julià, amb voreres insuficients, cap al barri del mateix nom. Cap al Poble Nou, La Girada i el Molí d’en Rovira, la part final del carrer General Cortijo també és insuficient. Aquestes són només algunes de les qüestions que planteja un pla molt més complex que també analitza la mobilitat en bicicleta i en transport públic, els desplaçaments interns i externs, els dèficits de connexió més importants o els aparcaments.