Aquesta situació queda palesa en les cues a l’oficina de l’INIM, i també en la poca oferta de treball que hi ha. Així ho posen de manifest les persones que fa poc que s’han quedat a l’atur. Entre aquest col·lectiu sovint la sensació és confusa, i al mateix temps d’estar a l’expectativa. Maribel Faro fa poc que està a l’atur i confessa que la sensació és de que resultarà complicat trobar feina. A Vilafranca i comarca diu que no l’hi han donat gaire possibilitats, i que ho provarà a Barcelona. Ella comenta que el seu marit encara te feina, i es mostra optimista i amb paciència per mirar de tirar endavant.
El cas de Antonio Cruz és diferent. És el primer cop que es troba a l’atur, de fet a l’espera de la prejubilació. Cruz comenta que l’empresa en la que ell treballava funcionava bé, es dedicava a la fabricació de bombes d’injecció diesel per a motors de cotxe. Al no fabricar-se cotxes, però, no calen tants motors i per tant bombes. Cruz considera que és un peix que es mossega la cua.

Per la seva banda la seva dona, Consuelo Domínguez, comenta que la prejubiació del seu marit els ha obligat a alguns canvis. Vivien al Vallès i tenien una caseta a la comarca.Ara han deixat el pis per viure al Penedès ja que no podien assumir les dues despeses. Reconeix que la situació és complicada, però que ells en tenir ja una situació econòmica sense hipoteques potser no es troben tant malament com altres persones.

La situació és complicada potser per els més joves, i sobre tot per a persones amb menys formació. Les ofertes de treball a l’Alt Penedès son escasses, i això desanima als qui busquen feina.

Son de fet algunes de les moltes cares que hi ha darrera del que tots anomenem crisi econòmica. Diferents situacions, i reaccions, que tenen com a punt de partida el fet d’haver-se quedat sense feina i per tant sense ingressos. I que acaben repercutint directament en el nivell de vida i en la capacitat de cobrir les seves despeses per part de molts ciutadans.