Tots i cadascun dels balls, falcons i castellers van anar, un per un, oferint la primera representació del vespre davant de la imatge de Sant Fèlix a les vuit en punt. Ball per ball van anar desfilant en el punt que els marcaven els responsables de guiar les processons i cercaviles. Aquests moments són els darrers en què actuen els balls. Es tracta d’un dia molt especial per a tots ells i on naturalment després de tres dies intensos de ballar hi arriben cansats però treuen energies d’on calen per rematar la feina com cal. El recorregut va ser relativament curt i més àgil que en les altres processons. La comitiva passava des de la Plaça Jaume I, pel carrer de Sant Bernat, carrer General Prim, Sant Pere, carrer de Vidal, l’Avinguda de Tarragona i el carrer Germanor, fins arribar a Mestre Recasens. Al llarg del periple hi ha diversos punts per refrescar els components dels balls i els castellers, com aquí davant de Cal Figarot. Convé hidratar-se… I ja que és la darrera actuació de les colles falconera i castelleres, un bon moment per passar-ne balanç d’aquests dies. <br />Els de la camisa verda n’estan plenament satisfets, de com els han anat les coses. Aquesta satisfacció contrasta, tanmateix, amb la sensació agredolça que els ha quedat als Xicots de Vilafranca. Hi ha optimisme amb tot per a les cites d’ara en endavant. Que no en falti. Els Falcons, d’altra banda, creuen haver fet els deures i haver passat amb nota aquesta Festa Major. Enmig del recorregut exballadors i exballadores s’apleguen per reclamar que on es troben asseguts puguin anar actuant-hi uns i altres balls. I es nota que l’ambient és tant festiu com eufòric per tancar la festa major ballant fins i tot encerclant l’equip de Vilafranca Televisió.

Dues hores i tres minuts després d’iniciar-se la processó arriba la imatge a casa de Jaume Roig. Quan el sant trepitja el portal del primer administrador que l’acollirà durant els propers dos mesos actuen com és tradicional, tots els balls, la banda, els falcons i les colles castelleres amb un castell de focs de fons. Les mostres d’alegria, abraçades i encaixades de mans entre administradors i entre amics i familiars, així com veïns de Jaume Roig van ser la tònica constant a partir d’aquest moment.

Sant Fèlix mentrestant esperava al portal a l’espera d’entrar al domicili, i és en aquest punt en què la Moixiganga, com és sabut, un ball processionals que l’acompanya, va representar escenes de la passió i la mort de Jesucrist que anomenen quadres o misteris. La primera data fiable que confirma la presència d’aquest ball a la festa major de Vilafranca és l’any 1798.

La pluja va respectar en tot moment la processó, tot i l’amenaça que va sovintejar al llarg del recorregut.

Però la darrera processó del 2008 ens ha deixat imatges curioses i anècdotes com aquestes. De fet, no és nou que atès els forts cops als garrots algun se n’acabi trencant. És el que passava només sortir la processó a un dels membres del ball de pastorets. Sortosament, hi ha recanvis a punt. I mentre no ballen tots i desfilen els balls un a un, els més menuts es distreuen posant a prova la bufera. I precisament amb el ciri en mà també es pot ballar. Això és el que feien exadministradors, amb força traça, certament. Molts dels seixanta músics de la banda de l’Alta Baviera van mostrar que eren aficionats culers amb pins al barret. Fins i tot el director en portava un. No sabien però que mentre enregistràvem aquestes imatges el Barça havia perdut a l’estrena de la Lliga. L’ambient calorós, i més a prop dels ciris, fa que se suï. Per això convé refrescar-se. Amb cava… i a galet! Ara bé, teníem entès que el protocol de la Festa Major prohibia l’ingesta de begudes alcoholòquies. És clar que sí es tracta de cava en podem fer una excepció! I tot i la rivalitat, res no és obstacle, només faltaria, per a les relacions amistoses entre membres de les dues colles castelleres locals. I com que l’espera es fa llarga, n’hi ha que molt intel·ligentment s’agafen una d’aquelles cadires plegables. I ens fan enveja a la resta, mentre esperem estoicament que tot finalitzi.