Amb la mort de Fina Alayo i Rovira s’ha posat punt final a una nissaga, la de cal Claret, de més d’un segle i mig d’història a Vilafranca. <br />No hi ha cap impremta que hagi fet tantes capçaleres diferents, ni de tants colors polítics diferents, en una època finals del dinou i primer terç del segle XX en què els setmanaris, especialment, eren propagandístics tant en la política com en el catolicisme. <br />La Claret és sens dubte, de les set impremtes que en algun moment ha tingut Vilafranca, la més important amb títols com “Fructidor”, “Gaseta de Vilafranca”, “SUT” o la revista avantguardista de 1929 i 1930 “hèlix”. Aquesta darrera forma part ja de la història de la cultura catalana i va sortir dels tallers de cal Claret, amb molta cura tipogràfica i un gran disseny. Però Claret és avui dia recordada per a generacions actuals de vilafranquins a banda d’impremta, com a sinònim de papereria i llibreria. El so de les màquines ja no s’escolta ni es percep l’olor de tinta. A la dècada dels vuitanta la impremta de cal Claret va tancar. La darrera propietària en fou la Fina. Avui el que s’olora és el perfum que es ven en aquest establiment. Els temps canvien, però la memòria de molts continua.