Amb el lema “Fem aliments, fem territori, fem país. El valor de la nostra lluita”, el X Congrés de la Unió de Pagesos de Catalunya reunirà prop de 200 delegats i delegades a les Borges Blanques, entre els quals hi haurà 10 representants de l’Alt Penedès i Garraf.Durant el Congrés, s’escollirà la nova Comissió Permanent Nacional i, d’entre els seus membres, el Consell Nacional escollirà les setmanes següents el Coordinador Nacional de la Unió de Pagesos. De fet, la penedesenca Maria Rovira, membre de la comissió permanent, ha comentat que el que es pretén és potenciar l’agricultura sostenible, defensar els territoris i ajudar en el manteniment del medi. Durant els tres dies, els delegats i delegades debatran la Ponència de Política Agrària, la Ponència de Programació de l’Activitat sindical i la d’estatuts. En l’àmbit de la política agrària, Unió de Pagesos planteja abordar el paper de la pagesia en la divulgació i transmissió social d’una cultura alimentària saludable i arrelada. En aquesta línia d’aproximació entre pagesia i societat, Unió de Pagesos de Catalunya, també destinarà bona part del debat a abordar la necessitat d’una legislació sobre comerç agroalimentari i de defensa del consumidor, que garanteixi la transparència del mercat, reguli els marges comercials i eviti abusos especulatius. Unió de Pagesos també insistirà en la necessitat d’un veritable contracte entre la pagesia i la societat a partir d’una política agrària catalana amb una estratègia d’integració dels instruments de foment, desenvolupament rural i suport públic de Catalunya. Per això, denuncia la deficient posada en marxa i la manca de finançament de l’aplicació del Contracte Global d’Explotació per part del Govern de Catalunya. En reclamarà un model contractual més simplificat i adequat a cada territori que el situï en el lloc que hauria d’haver tingut des del seu inici. El Congrés també abordarà les propostes sobre la revisió de la Política Agrària Comuna (PAC) el 2008, des de la perspectiva d’aconseguir una gestió més eficaç, racional i simplificada dels recursos públics europeus; amb mecanismes de mercat i reserves estratègiques d’aliments que donin garanties al productor i al consumidor.