LLISTA D’EPISODIS

Renaixement (1450-1600)

Josquin Des Prés (~1450-1521). El primer músic supervendes
Giovanni Pierluigi da Palestrina (1525-1594). Un músic al servei del Vaticà
Roland de Lassus (1532-1594). El compositor més famós del segle XVI
William Byrd (~1543-1623). El pare de la música anglesa
Tomás Luis de Victoria (1548-1611). El gran compositor espanyol del Renaixement

Barroc (1600-1750)

Claudio Monteverdi (1567-1643). El fundador de l’òpera… i del Barroc
Claudio Monteverdi. L’Orfeo (1607)
Arcangelo Corelli (1653-1713). El primer gran violinista
Marin Marais (1656-1728). L’hereu del senyor de Sainte-Colombe
Henry Purcell (1659-1695). El més gran dels músics anglesos
Henry Purcell. Dido and Aeneas (1689)
François Couperin (1668-1733). El Gran de la música barroca
Antonio Vivaldi (1678-1741). El capellà que no deia missa
Georg Philipp Telemann (1681-1767). Música per l’hora de dinar
Johann Sebastian Bach (1685-1750). El déu de la música (1a part)
Johann Sebastian Bach (1685-1750). El déu de la música (2a part)
Johann Sebastian Bach. Cantata del cafè. Cantata dels camperols (1732, 1742)
Johann Sebastian Bach. Magnificat (1733)
Johann Sebastian Bach. Oratori de Nadal (1734)
Domenico Scarlatti (1685-1757). I el seu famós pare, Alessandro Scarlatti
Georg Friedrich Händel (1685-1759). Un alemany adoptat pels anglesos
Georg Friedrich Händel. El Messies (1741)
Giuseppe Tartini (1692-1770). El refilet del violí del Diable
Giovanni Battista Pergolesi (1710-1736). Una vida massa curta

Classicisme (1750-1820)

Christoph Willibald Gluck (1714-1787). El gran reformador de l’òpera
Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788). El més influent dels 20 fills de Bach
Leopold Mozart (1719-1787). El pare del nen prodigi
Antoni Soler (1729-1783). D’Olot a l’Escorial, passant per Montserrat
Joseph Haydn (1732-1809). El pare de la simfonia i el quartet de corda
Luigi Boccherini (1743-1805). El violoncel·lista de la cort dels Borbons
Vicent Martin i Soler (1754-1806). El Mozart valencià
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Un geni amb ganes d’agradar (1a part)
Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791). Un geni amb ganes d’agradar (2a part)
Wolfgang Amadeus Mozart. Concert per piano número 21 (1785)
Wolfgang Amadeus Mozart. Requiem (1791)
Ludwig van Beethoven (1770-1827). El compositor per excel·lència (1a part)
Ludwig van Beethoven (1770-1827). El compositor per excel·lència (2a part)
Ludwig van Beethoven. Concert per piano número 5, Emperador (1811)
Ludwig van Beethoven. Simfonia número 9, Coral (1824)

Romanticisme (1810-1920)

Ferran Sor (1778-1839). El millor guitarrista del món
Nicolò Paganini (1782-1840). Un violinista endimoniat
Carl Maria von Weber (1786-1826). Creador de l’òpera romàntica alemanya
Gioachino Rossini (1792-1868). Amant de l’òpera i la bona cuina
Franz Schubert (1797-1828). El primer gran compositor de cançons
Franz Schubert. Simfonia Inacabada. Simfonia Tràgica (1816, 1822)
Gaetano Donizetti (1797-1848). Belles òperes de bel canto
Vicenzo Bellini (1801-1835). El pare de la Norma
Hector Berlioz (1803-1869). El compositor que vivia de fer crítiques
Mikhail Glinka (1804-1857). El pare de la música russa
Felix Mendelssohn (1809-1847). El músic feliç
Frédéric Chopin (1810-1849). El poeta del piano
Robert Schumann (1810-1856). La genialitat d’un malalt mental
Franz Liszt (1811-1886). El pianista diabòlic
Richard Wagner (1813-1883). Políticament incorrecte
Giuseppe Verdi (1813-1901). L’independentista que feia òperes
Giuseppe Verdi. La Traviata (1853)
Charles Gounod (1818-1893). Creador d’un Faust, parent llunyà del de Goethe
Jacques Offenbach (1819-1880). L’alegria parisenca del cancan
César Franck (1822-1890). La creativitat als 60 anys
Bedrich Smetana (1824-1884). Tot per la pàtria
Anton Bruckner (1824-1896). El tímid que feia simfonies colossals
Johann Strauss II (1825-1899). Conegut com el rei del vals
Aleksandr Borodin (1833-1887). Un gran químic que componia a hores perdudes
Johannes Brahms (1833-1897). Un geni a l’ombra de Beethoven
Camille Saint-Saëns (1835-1921). El Carnaval d’un home seriós
Léo Delibes (1836-1891). I les seves filles Coppélia, Lakmé i Sylvia
Mili Balakirev (1837-1910). Fundador del Grup dels Cinc
Georges Bizet (1838-1875). L’home dels fracassos… i de la Carmen
Max Bruch (1838-1920). Conservador, melodiós i complaent
Modest Mussorgski (1839-1881). Una gran inspiració banyada en alcohol
Piotr Ílitx Txaikovski (1840-1893). La tortura de sentir-se diferent
Antonín Dvorák (1841-1904). El més gran compositor txec
Arthur Sullivan (1842-1900). De Gilbert i Sullivan, el ‘pop’ anglès del segle XIX
Jules Massenet (1842-1912). Inspirat per un suïcida i dues meuques
Edvard Grieg (1843-1907). El gran compositor i folklorista noruec
Nikolai Rimski-Kórsakov (1844-1908). Un mariner atret per la Schéhérazade
Gabriel Fauré (1845-1924). L’organista que va fer un rèquiem dolç i consolador
Leos Janácek (1854-1928). Quan l’amor i l’èxit arriben després dels 60 anys
Ruggero Leoncavallo (1857-1919). La tràgica comèdia dels pallassos
Edward Elgar (1857-1934). El gran compositor anglès, després de Purcell
Giacomo Puccini (1858-1924). L’últim gran artífex de l’òpera italiana
Isaac Albéniz (1860-1909). El català enamorat de la música andalusa
Gustav Mahler (1860-1911). La maledicció de les nou simfonies
Claude Debussy (1862-1918). L’impressionista que pintava amb els sons
Frederick Delius (1862-1934). Melodies romàntiques, decadents i evocadores
Pietro Mascagni (1863-1945). La cavallerositat rústica
Richard Strauss (1864-1949). Fent equilibris amb els nazis
Carl Nielsen (1865-1931). El gran compositor danès
Paul Dukas (1865-1935). L’aprenent de bruixot, entre Goethe i Disney
Jean Sibelius (1865-1957). El gran compositor finès inspirat en el Kalevala
Erik Satie (1866-1925). Un ‘fonometrògraf’ excèntric i visionari
Enric Granados (1867-1916). Un lleidatà torpedinat pels alemanys
Scott Joplin (1868-1917). ‘El rei del ragtime’, un precedent del jazz
Aleksandr Skriabin (1872-1915). Música mística, esotèrica i de colors
Ralph Vaughan Williams (1872-1958). Britànic, pastoral i amb arrels
Sergei Rakhmaninov (1873-1943). El darrer gran romàntic
William Christoph Handy (1873-1958). ‘El pare del blues’ (i gairebé del jazz)
Gustav Holst (1874-1934). L’anglès que va posar música als planetes

Segle XX (1900-2000)

Arnold Schönberg (1874-1951). El Picasso de la música
Charles Ives (1874-1954). El gran innovador que venia assegurances
Maurice Ravel (1875-1937). L’home del Bolero
Albert Ketèlbey (1875-1959). Música lleugera i molt ensucrada
Manuel de Falla (1876-1946). L’home del Barret de tres puntes
Pau Casals (1876-1973). El penedesenc més universal
Ottorino Respighi (1879-1936). Fonts, pins i festes de Roma
Béla Bartók (1881-1945). Genial compositor hongarès, amant de la música popular
Karol Szymanowski (1882-1937). Un polonès romàntic i eclèctic
Zoltán Kodály (1882-1967) Seguint les passes de Bartók
Igor Stravinsky (1882-1971). Un geni trencador, enamorat de la sardana
Igor Stravinsky. Les noces i Apollo (1923, 1928/1947)
Anton Webern (1883-1945). Emocions concentrades i amagades
Edgar Varèse (1883-1965). El creador visionari amant de sons i ritmes extrems
Alban Berg (1885-1935). Música atonal i relativament popular
Heitor Villa-Lobos (1887-1959) L’esperit de Bach, portat al Brasil
Bohuslav Martinu (1890-1959). Un txec neoclàssic, exiliat i nostàlgic
Sergei Prokofiev (1891-1953). Un músic de cine
Darius Milhaud (1892-1974). Un provençal divertit, atret per Brasil i el jazz
Frederic Mompou (1893-1987). L’home que va fer callar la música
Paul Hindemith (1895-1963). La música útil i Maties el pintor
Carl Orff (1895-1982). El músic més popular del Tercer Reich
Eduard Toldrà (1896-1962). Molt més que sardanes
Robert Gerhard (1896-1970). El Schönberg català
Erich Wolfgang Korngold (1897-1957). Del Romanticisme a Hollywood
George Gershwin (1898-1937). El compositor que volia fer jazz
Francis Poulenc (1899-1963). Melodiós, superficial, mig brètol i mig monjo
Duke Ellington (1899-1974). L’aristòcrata amb més swing
Kurt Weill (1900-1950). La magnífica música degenerada
Aaron Copland (1900-1990). El pare de la música simfònica nord-americana
Joaquim Rodrigo (1901-1999). El valencià del Concert d’Aranjuez
William Walton (1902-1983). Un anglès tradicionalista, seguidor d’Elgar
Aram Khatxaturian (1903-1978). La dansa del sabre d’un músic soviètic
Giacinto Scelsi (1905-1988). Un missatger de la música
Michael Tippett (1905-1998). Un músic humanista, pacifista i espiritual
Dmitri Xostakóvitx (1906-1975). Ballant-la amb els soviètics
Olivier Messiaen (1908-1992). Catòlic devot, amant dels ocells i gran compositor
Samuel Barber (1910-1981). Líric i romàntic com un ‘adagio’ per cordes
Robert Johnson (1911-1938). El sentiment intens del blues
Bernard Herrmann (1911-1975). Bandes sonores a dojo
Nino Rota (1911-1979). Més que un compositor de bandes sonores
John Cage (1912-1992). Una ment lliure i un piano preparat
Xavier Montsalvatge (1912-2002). Les cançons negres i antillanes d’un crític musical
Benjamin Britten (1913-1976). Bona música per una bona veu
Witold Lutoslawski (1913-1994). El més gran músic polonès, després de Chopin
Leonard Bernstein (1918-1990). El gran director compositor d’Amèrica
Iannis Xenakis (1922-2001). La música intensa de les matemàtiques
György Ligeti (1923-2006). El so màgic de l’espai sideral
Luciano Berio (1925-2003). Avantguardista i amb un peu a la tradició
Miles Davis (1926-1991). El músic que va canviar el jazz… quatre vegades
William Russo (1928-2003). Amb un peu al Romanticisme i l’altre al blues
Karlheinz Stockhausen (1928-2007). El genial pare de la música electrònica
John Lennon (1940-1980). El Beatle més rebel
Frank Zappa (1940-1993). A cavall entre la música seriosa i el ‘pop’ satíric