La telemedicina, la digitalització i el teletreball marquen els cinc anys de la Covid-19
Parlem de la pandèmia amb el sector sanitari, policial i empresarial, també amb la residència Ricard Fortuny i amb una persona afectada per covid persistent
El 14 de març del 2020, aquest divendres just fa 5 anys, el govern espanyol va declarar l’estat d’alarma per l’emergència sanitària de la Covid-9. A partir d’aquí vam estar confinats totalment tres mesos i vuit dies i van morir milions de persones arreu del món. La pandèmia, però, no va acabar de forma oficial el maig del 2023. Ara, cinc anys després, n’hem fet valoració amb els principals sectors afectats.
El sector sanitari va ser el gran protagonista de la pandèmia de la Covid-19. L’actual gerent de del Consorci Sanitari Alt Penedès i Garraf, Olga Farré, apunta que l’esclat de la pandèmia va ser un xoc que va fer reformular el sistema amb poques hores, amb protocols diferents cada dia. Segons Olga Farré un dels deutes pendents que encara tenen ara és el treball en salut mental.
Per la seva banda, les residències de la gent gran van rebre la Covid-19 també com un huracà. Elisabet Rutllant és la gerent del Consorci Sociosanitari del qual forma part la residència Ricard Fortuny
Segons Rutllant un dels avantatges que van tenir en comparació amb les altres residències és que, en tenir part sociosanitària, els pacients estaven més ben atesos gràcies a l’equip mèdic i això també fa que ara estiguin més bren preparats.
Des del Ricard Fortuny expliquen que des de la pandèmia son més conscients de la importància de la protecció amb mascaretes i el rentat de mans freqüent.
Un altre dels agents implicats durant la pandèmia va ser la Policia Local, que van ser els encarregats de controlar que les mesures dictaminades pel govern es complissin. Precisament una de les coses més complicades va ser el canvi de normativa constant.
El món del treball també es va veure afectat per la pandèmia, amb sectors que van patir molt com ara l’hostaleria i d’altres que fins i tot van veure créixer els seus ingressos com ara el de la venta de mascaretes o els supermercats. El director de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Joan Manel Montfort, apunta que els indicadors actuals però ja estan per sobre de les xifres del 2019 i per tant el mercat del treball s’ha recuperat i n’han quedat aspectes importants.
Finalment cinc anys després hi ha molts aspectes mèdics de la Covid-19 que encara son una incertesa sobretot si parlem d’aquelles persones que tenen Covid persistent. Juanan Surroca és el president de l ’Associació de Persones Afectades per Covid Persistent al Penedès i té seqüeles des de fa cinc anys
Els afectats per covid persistent demanen sobretot més investigació per intentar millorar la seva qualitat de vida, greument perjudicada.
A banda d’explicar-vos com van viure diferents sectors la pandèmia de la Covid-19 i què els ha quedat de tot plegat, també hem sortir al carrer per preguntar com ho recorda la població, com va viure aquell moment i si creuen que n’hem après alguna cosa.
El 14 de març del 2020 ens va canviar la vida d’un dia per l’altra. La gran majoria de persones es van haver de confinar totalment a casa, es va imposar el teletreball i només qui treballava en serveis essencials podien sortir per alguna cosa que no fos anar a comprar menjar. Avui hem parlat amb diferents persones per saber com ho van viure i si creuen que n’ha quedat alguna cosa. La Martina Sans recorda que al principi no s’ho va prendre gens malament perquè com teòricament eren pocs dies pensava que podria descansar i tornar a la vida normal
Segons la Martina una de les coses que s’ha quedat de la pandèmia que és positiva és que la seva mare fa encara algun dia de teletreball i això permet conciliar millor.
L’Alba Baro treballa en el sector sanitari i recorda el moment de l’estat d’alarma com una situació irreal, que al principi no s’acabava de creure
Per l’Alba va ser frustrant no poder reunir-se durant tant de temps amb els amics i amigues però al mateix temps considera que una part bona del confinament va ser poder trobar-se amb ella mateixa.
El Jose Piñol va viure el confinament d’una forma molt trista, com si estigués en una presó i creu que des de la pandèmia la gent té més ganes de sortir.
Pel Jose una de les coses més importants que ha quedat de tota aquella època és la higiene de mans i la protecció, si cal, amb mascareta perquè considera que encara hi ha cert temor al virus.
El mateix opina Aitana Leon, que creu que la Covid-19 ha fet valorar i cuidar més a la família
L’Aitana té molts mals records del confinament perquè li va tocar celebrar el seu aniversari confinada.
Com veieu, hi ha opinions per a tots els gustos però de forma general la gent recorda el moment del primer confinament com un xoc, una sorpresa que havia de durar pocs dies però es va acabar allargant molt. I pel que fa a què ha quedat de la pandèmia, la majoria comenta que ara es renta més les mans i no té cap inconvenient en posar-se la mascareta ni que sigui per un refredat.
Foto: imatge d’arxiu del toc de queda a Vilafranca