A la basílica hi havia molta expectació perquè estava a punt de produir-se la caiguda d’uns dels darrers tabús a la festa major. Quan gairebé ja ocupaven tres quartes parts de l’altar, va entrar un reduït grup d’homes. Els Goigs van començar enmig d’un silenci expectant. Prèviament s’havien fet dos assaigs amb les partitures adaptades i el resultat va ser musicalment satisfactori per tractar-se d’una primera vegada. La gent ho va agrair amb un emotiu i perllongat aplaudiment.

Hi van tornar l’endemà, però aquesta vegada la partitura no era l’adaptada a veus femenines, i els homes van acaparar tota l’amplada de l’altar, i la trentena de dones que va pujar-hi es va quedar al darrere i, per tant, ni es van veure ni gairebé es van poder escoltar. Però la feina ja estava feta i des de l’any següent, el 2005, la versió de les partitures és la que podem escoltar en l’actualitat, i la composició del cor és mixta.