A Vilafranca tenim el cas de tres dones valentes que han patit una operació d’aquesta magnitud amb èxit i que han volgut explicar-nos la seva història.

La Montserrat Collado va ser una de les primeres trasplantades hepàtiques amb èxit a l’estat espanyol fa 38 anys. D’un dia per l’altre, li van diagnosticar una hepatitis B fulminant que la va deixar en coma durant 9 dies. És aquí quan li van practicar un trasplantament de fetge. En aquell llavors s’havien practicat 19 operacions d’aquest tipus amb una supervivència de només 3 persones. Ella va ser la quarta en sobreviure.

Un cop superada l’operació, la por encara persistia. Era tot molt nou i recent. Però les ganes de viure el moment present l’han portat fins al dia d’avui.

L’Ona Alsina, té 27 anys, i al 2020 li van diagnosticar una miocardiopatia hipertròfica el que vol dir que el ventricle esquerre creix més del compte i fa que al cor li costi bategar. Al 2022 li van comunicar que patia una insuficiència cardíaca i que l’única opció que li quedava era la del trasplantament. Aquesta notícia va ser difícil de pair.

Fa un any que van operar l’Ona, justament en el mateix moment i del mateix òrgan que la Núria Ferràs, una altra vilafranquina de 43 anys que patia una miocardiopatia dilatada. Totes dues es van conèixer quan van entrar en la llista de trasplantaments de l’Hospital de Bellvitge. Ara, un cop operades amb èxit, segueix el camí de seguir-se cuidant dia a dia, però amb una qualitat de vida molt millor.

Hi ha un sentiment comú en totes les persones que han passat per una situació com aquesta: el de gratitud a la vida i a qui els han donat aquest òrgan.

L’Ona i la Núria es van avenir molt bé. Totes dues estaven passant pel mateix i van ser un gran suport una per l’altra. Precisament l’Ona recomana a qualsevol que hagi de patir un trasplantament que busqui recolzament emocional.

La Montserrat Collado precisament és la vicepresidenta de l’Associació de Malalts i Trasplantats Hepàtics de Catalunya que té com a principal tasca donar suport a aquestes persones. També fan molta pedagogia de la importància de fer-se donants d’òrgans. Com ella diu, es tracta de «l’últim regal que algú pot fer abans de marxar d’aquest món».

Collado destaca la importància de comunicar als nostres familiars la voluntat de ser donants un cop haguem mort. També es pot deixar redactat el document de voluntats anticipades o, de manera més senzilla, activar la casella de donació a la Meva Salut.

El trasplantament de medul·la òssia

La majoria d’òrgans donats procedeixen de persones que malauradament han patit una mort cerebral o una mort cardíaca. Però hi ha altres tipus de donants que poden fer aquest acte tan altruista estant vius. És el cas dels donants de medul·la òssia, per exemple.

El trasplantament de medul·la òssia està indicat en casos amb patologies oncològiques, hematològiques i immunològiques. El Josep Torreño ha estat donant de medul·la òssia. Després d’anys a la llista de donants, el 2016 el van trucar perquè hi havia algú que necessitava la seva medul·la. Ell va decidir fer aquesta acció solidària arrel d’un amic de la infància que va patir una leucèmia.

Sovint es té la creença que donar medul·la òssia és un procés molt dolorós. Però amb el pas dels anys, el procediment d’obtenció ha evolucionat molt i s’assembla més a una donació de sang.

Totes aquelles persones majors d’edat i fins els 40 anys amb bona salut es poden inscriure al registre de donants de medul·la òssia. La Fundació Josep Carreras gestiona aquest registre i el Banc de Sang i Teixits col·labora en la promoció de la donació. Per fer-se donant de medul·la òssia només cal anar a un hospital amb banc de sang o a una campanya de donació de sang.

Segons dades de la Fundació Josep Carreras, només 1 donant de cada 4000 acabarà fent una donació efectiva. La medul·la òssia, en molts casos, és l’única esperança per als afectats de leucèmia i altres malalties de la sang.