L’Ajuntament de Vilafranca ha presentat propostes i aportacions en els tres grans blocs en què s’estructura el document. Però, principalment, demana que es respecti del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el POUM, que el creixement demogràfic vingui acompanyat de serveis i recursos i que es millori la mobilitat a través de diverses mesures.

El regidor d’Espai Públic i de Transició Ecològica, Miquel Medialdea, explica, d’altra banda, que des de l’Ajuntament han trobat a faltar més atenció per l’adaptació del territori a la crisi climàtica.

En matèria d’infraestructures, la millora de la mobilitat entre Vilafranca i Vilanova, l’estació de regionals a Vilafranca i l’allargament de les línies de passatgers RT2 i R8 fins a la capital de l’Alt Penedès s’uneixen a l’aposta per l’Eix transversal ferroviari per al transport de mercaderies.

L’Eix transversal ferroviari és també una de les demandes principals de l’associació Pro Vegueria Penedès, com també ho és que els creixements previstos vinguin acompanyats dels serveis necessaris. Des de l’entitat demanen, d’altra banda, atenció en el tema de la gestió de l’aigua així com que es garanteixi la sostenibilitat de les platges. Mentre que intueixen que, dins del Penedès, l’avantprojecte proposa una «especialització» de cada territori amb la qual no hi estan d’acord, com explica Pep Solé.

Un altre dels aspectes que volen concretar és la definició de les zones industrials per saber si estaran dedicades o no al sector logístic.

En matèria de governança, des de Pro Vegueria Penedès demanen la participació directa de les administracions del Penedès en la gestió de pla així com una definició clara del concepte de «gestió supramunicipal» que l’avantprojecte preveu en determinats casos.

Des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el president, Xavier Lluch, explica que l’adaptació a la crisi climàtica hauria de tenir més pes a l’avantprojecte, especialment pel que fa a la gestió de l’aigua.

D’altra banda, les zones on es podrien instal·lar plantes de generació d’energia renovable que proposa el pla poden entrar en contradicció amb el Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya en el qual treballa l’ens comarcal amb la Generalitat.

Les aportacions del CCAP també demanen respecte per l’autonomia dels ajuntaments i que el pla tingui en compte la diversitat de densitats de població.

SOM Penedès ha ofert aquest dilluns una roda de premsa per explicar les aportacions a l’avantprojecte elaborades per entitats ecologistes, el CEPVI i plataformes com StopAgroparc o Salvem els Masots. Des del CEPVI, Josep Bertran, explica que la qualificació del sòl agrícola que recull el pla passa a tenir tres graus de valor, alt, mitjà i moderat, i això pot posar en perill el paisatge vitivinícola i, de retruc, el sector.

Per part de SOM Penedès, Pau Batlle creu que l’avantprojecte ja defineix un model i que aquest model no ha estat consensuat amb els agents del Penedès.

La protecció dels corredors biològics i fluvials, la recuperació dels espais oberts del litoral; uns assentaments urbans que es desenvolupin de forma «harmònica i decreixent»; i un model econòmic i productiu basat en el concepte de regió agroalimentària així com l’aposta per un pla de descarbonització són altres aspectes que SOM Penedès demana tenir en compte.

El Pla Territorial haurà de seguir ara amb la seva tramitació i una futura aprovació inicial que estarà sotmesa de nou a un període d’informació al públic.