La Federació Catalana d’Autisme ha denunciat aquest dijous en roda de premsa la «violació estructural dels drets de les persones autistes i les seves famílies» i ha reclamat canvis sistèmics en relació a l’autisme en els àmbits polític i social.

En el posicionament d’enguany amb motiu del Dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, que es commemorava el 2 d’abril, la Federació Catalana d’Autisme ha denunciat la «situació alarmant» amb què es troben les persones que formen part de la comunitat autista: la població amb Trastorn de l’Espectre Autista té una esperança de vida 16 anys menor a la de la resta de la població; entre un 75% i un 90% de persones adultes amb autisme està a l’atur; l’edat mitjana d’accés a un diagnòstic és de 8,8 anys a Catalunya; el decret d’educació inclusiva no s’està desplegant amb recursos formats i específics per aquest col·lectiu; i l’assistència personal encara depèn de programes pilot, la qual cosa provoca que el dret a una vida independent per a les persones adultes del col·lectiu no estigui garantit.
Dolors Garcia és la presidenta d’Autisme amb futur, entitat que representa més de 300 famílies del col·lectiu autista a l’Alt Penedès i el Garraf, i explica les reivindicacions que estan posant de manifest.

Segons la Federació Catalana d’Autisme, la prevalença de l’autisme no para d’augmentar. Parlen d’un 250% en els últims deu anys. A Autisme amb Futur han notat també aquest increment de casos diagnosticats.

Trini Bové, coordinadora d’Autisme amb Futur, té un fill de set anys que va ser diagnosticat de TEA quan en tenia dos. Explica el que troben a faltar les famílies quan han de fer front i conviure amb aquesta situació.

La implicació de les administracions i la conscienciació de la societat són elements clau en el reconeixement del col·lectiu per avançar cap a la igualtat d’oportunitats.

Catalunya no disposa d’un cens que permeti quantificar la població autista. Es continua incloent el TEA dins el grup de la discapacitat intel·lectual o les malalties mentals, i això impossibilita, entre altres coses, l’oferta de serveis públics especialitzats en autisme. És per això que una de les principals demandes del col·lectiu és que es contempli l’autisme com una condició per si mateixa a l’Idescat i a la cartera de serveis dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya.
Marta Campo és la directora gerent de la Federació Catalana d’Autisme.

Des de la Federació també demanen un desplegament real del decret d’inclusió a les escoles i que es tinguin en compte les necessitats de l’alumnat autista.

L’autisme és una condició que incideix en totes les àrees i durant tot el cicle vital, i cada persona és diferent i necessita suports adaptats.

La prevalença de l’autisme ha augmentat i aquest increment ha portat al col·lapse de molts serveis a l’hora d’atendre les persones amb autisme, perquè es tracta de serveis escassos i no especialitzats que s’han plantejat sense tenir en compte com són, com pensen, com es comuniquen, com interactuen i quines són les necessitats de suport de les persones autistes.