L’historiador i President de l’Institut d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat ha estat convidat per la Comissió de Justícia del Parlament per a donar la seva opinió com a expert respecte de la nova Llei de Memòria Democràtica de Catalunya que s’està tramitant. Arnabat va compareixer en la seva doble vessant d’historiador i com a director del projecte ‘Tots els Noms’. Arnabat assenyalava els aspectes de millora que presenta el Projecte de Llei destacant la unificació de la legislació dispersa que hi ha sobre aquest tema; la necessitat de revisar i millorar l’anterior Llei del 2007 i el reconeixement que es dona als espais de Memòria democràtica que hi ha al territori, com el CIARGA de Santa Margarida i els Monjos o el CIUDEB de Subirats. L’historiador va insistir en la necessitat que els ajuntaments i les entitats que treballen per la Memòria Democràtica tinguessin el recolzament de la Generalitat i es fessin partícips de la seva definició i gestió. Però, també va assenyalar el que considera principals dèficits de l’actual Projecte de Llei, com ara la manca d’una Memòria econòmica que acompanyi el projecte i que garanteixi la seva aplicació un cop s’aprovi. O la manca de protagonisme en la llei delss resistents, i de les lluitadores per la democràcia, davant d’un excés pes de les víctimes. Perquè el que cal, va assenyalar, és, a més de reconèixer les víctimes, reconèixer les trajectòries personals i col·lectives per la democràcia al nostre país. També criticà que la Llei no definís, en el Preàmbul, el que entén per Memòria Democràtica i que es deixessin de banda les víctimes de la repressió laboral tant freqüent durant el Franquisme.