L’antic edifici de Cal Pa i Figues va ser enderrocat fa 5 anys amb l’objectiu d’ampliar el Museu de les Cultures del Vi. Durant els treballs d’ampliació es va trobar el cementiri més extens excavat mai a Vilafranca. Arran de les excavacions van aparèixer moltes restes esquelètiques del segle XIV i procedents d’uns 130 individus en total. L’alt nombre de restes va portar a fer un estudi complet des de diferents vessants liderat per Núria Armentano i Cristina Santos, qui han explicat els resultats de la recerca en una xerrada a Vinseum. L’antropòloga i arqueòloga Núria Armentano explica les diferents perspectives que va adoptar el projecte.

Es va decidir tirar endavant un estudi genètic perquè es va veure la possibilitat de que la mort dels 130 individus fos considerada una mort catastròfica.
L’estudi genètic de les restes, finançat per el Departament de Cultura de la Generalitat, és el primer que es du a terme en un laboratori català. Tal i com explica la responsable de l’estudi genètic i professora titular de la UAB, Cristina Santos, es tractava d’un repte molt gran i es considera ara una troballa molt important a nivell científic.
Un dels aspectes més destacats de tota la recerca és que a Catalunya només hi ha un altre jaciment on s’ha evidenciat aquesta presència de pesta via genètica de l’època medieval. Es tracta del jaciment de Sant Just i Pastor.