Les condicions de pandèmia han fet que l’escenari fos diferent. Enlloc de la placeta del Palau Baltà es va col·locar un empostissat al cantó del carrer Sant Bernat, entre museu i església, donant cabuda a unes 500 cadires per al públic i convidats. Hi havia control d’entrada, distància i mascareta. Però això no va impedir que es fes un pregó tal com cal.

Primer van entrar els cinc administradors mudats per a l’ocasió. La Núria Rovira i el Pere Nin van donar l’entrada, recordant que han procurat organitzar la millor festa possible donades les circumstàncies i demanant a tothom que es visqui amb celebració però també amb la moderació que demana la pandèmia. I, com era d’esperar, tot seguit hi va haver un pregó amb molta poesia i un escenari carregat de flors i de llibres.

També hi va haver poesia musical, com la que va oferir Ivó Jordà només començar amb una versió especial dels goigs a Sant Fèlix. El pregó va tenir també instants per a la reivindicació, feminista o política, i reconeixement vers als administradors als quals van fer posar un birret amb cum laude festamajorenc. Moment que va recollir forts aplaudiments del públic. De la part poètica es van recordar versos sobre Vilafranca d’autors locals com l’Antoni Massanell, l’Anna Maria de Saavedra o Eugeni d’Ors reivindicant el paisatge i la cultura del Penedès.

Els pregoners també van demanar un fort aplaudiment per a totes les persones que han estat treballant en els serveis sanitaris o residències, demanant que si n’hi havia alguna a la plaça s’aixequés.

Tot seguit va ser el moment per recitar un poema propi. El Jaume li va demanar a l’Anna que recités el que reflecteix la seva passió per l’escriptura i l’Anna li va demanar al Jaume que recités Resistir, escrit just després del referèndum de l’1 d’octubre. Més endavant recitarien també La veu d’un poble de Vicent Andrés Estellés.
També hi va haver més moments musicals. Un de divertit va ser veure ballar els dos pregoners al so de la cançó Mallorquins i catalans de Tomeu Penya, i un d’emotiu, ja al final amb l’estrena d’una cançó dedicada a la Festa Major de Vilafranca per part d’Anaïs Vila i Pantaleó.

Per cloure l’Anna Gual va explicar quines havien estat les seves pretensions amb el pregó poètic i emotiu, ple de festa i participació.

I per acabar van desitjar bona festa major fent llençar confeti a tot el públic.