Històricament, les eleccions als Estats Units es fan el primer dimarts de novembre cada quatre anys, és a dir, el dia 3 de novembre. Als Estats Units hi ha cinquanta estats, cadascun amb un nombre de ‘vots electorals’ assignats segons la població. Aquesta vegada, per exemple, a Califòrnia n’hi haurà 55 en joc, a Texas, 38, i en estats més petits com Alaska o Arkansas se n’hi disputaran 3 i 6 respectivament. El candidat que suma més vots en un estat se n’endú tots els ‘vots electorals’ a la butxaca. Aquesta norma, que està pensada per evitar que els grans nuclis urbans acumulin un poder desmesurat. Alguns estats són tradicionalment demòcrates i d’altres tradicionalment republicans, al mateix temps que hi ha estats sense una majoria clara que són determinants per fer decantar la balança en un sentit o en un altre. Segons els experts i les enquestes, les eleccions d’enguany es decidiran a sis estats claus que són Florida, Iowa, Michigan, Ohio, Pennsilvània i Wisconsin, a més d’Arizona, Geòrgia i Carolina del Nord, on Trump va guanyar ara fa quatre anys i en canvi ara és frec a frec amb Biden a les enquestes.

Hi ha diversos vilafranquins que resideixen als Estats Units i que analizen la situació ara com a ciutadans amb dret a vot. És el cas del Situs Pasqual que vota per primera vegada. Normalment viu a Utha, tot i que per raons laborals ara mateix es troba a Hawai. Creu que la situació és incerta i que la balança està molt igualada.
També apunta que hi ha un temor en el cas que guanyi Biden i és que la mascareta sigui obligatòria.

La Fina Rosés fa 42 anys que viu als Estats Units. Ara resideix a la zona tecnològica del nord de Califòrnia, on hi ha les seus de grans empreses com Facebook o Apple. Explica que la sensació en aquesta zona és d’optimisme i tenen l’esperança de que guanyi Biden, tot i que tenen present també el gir de guió de fa quatre anys.

Les eleccions presidencials atreuen tot el protagonisme, però simultàniament es fan unes eleccions legislatives que tindran un paper cabdal en els primers dos anys de mandat del president que surti elegit, perquè en dependrà el suport parlamentari de què podrà disposar per a impulsar les seves iniciatives. D’una banda, se sotmeten a votació els 435 escons de la Cambra de Representants, ara com ara controlada pels demòcrates.