Dijous, 25 d'abril de 2024
En directe: Penedès Televisió
En directe: Ràdio Vilafranca

Ha començat el procés participatiu del Pla territorial parcial del Penedès

El Departament de Territori i Sostenibilitat va iniciar aquest dijous el primer dels processos participatius oberts a la ciutadania del Pla territorial parcial del Penedès, amb una sessió telemàtica amb experts al voltant de l’ordenació dels espais oberts proposada al document d’avanç del Pla.

Un Pla territorial parcial és un instrument de planejament que abasta l’àmbit d’una vegueria i que fixa les estratègies territorials pel desenvolupament futur de la zona, amb una visió més àmplia que el planejament urbanístic municipal i, en el cas del Penedès, un horitzó temporal fins l’any 2038. Així, proposa estratègies per a tres sistemes: el dels espais oberts, el dels assentaments urbans i el de les infraestructures de transport i comunicacions. En el cas del Penedès, el Govern va acordar el 2014 iniciar la redacció del seu propi Pla territorial parcial. D’aquesta manera, es donava continuïtat a la creació, el 2010, de l’àmbit de planificació territorial parcial del Penedès. Està integrat per les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i l’Anoia, excepte els municipis d’aquesta comarca que van manifestar explícitament la seva voluntat de pertànyer a l’àmbit de les Comarques Centrals. En total, abasta 72 municipis.

Al primer seminari amb experts, celebrat de manera telemàtica aquest dijous, hi van intervenir un total de quatre experts. El primer en prendre la paraula va ser l’Eduard Trepat, geògraf i coordinador de l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya remarcava que el Pla Territorial Parcial del Penedès tracta, per primer cop, espais agraris com una tipologia de sòl específica dins els espais oberts per la seva protecció.

A continuació, va parlar la Maria Rovira d’Unió de Pagesos. Rovira apuntava que qualsevol model territorial ha de garantir una producció d’aliments propera. Al mateix temps que afegia que s’ha de mirar de no urbanitzar sòls de manera especulativa.

També va comptar amb la participació de Miquel Vidal del Centre d’Estudis del Paisatge Vitivinícola que deia que aquest pla ha de desenvolupar una gestió específica atenent el potencial de la vinya rendible i amb coherent amb l’entorn.

Finalment, Robert Savé, de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries que reivindicava que cal cuidar el sòl.

Aquest procés participatiu consta d’un total de vuit sessions de debat telemàtiques amb inscripció prèvia, dues per cadascun dels quatre blocs temàtics: espais oberts; assentaments residencials; dinàmiques econòmiques, i infraestructures. La propera serà el 15 d’octubre.

Subscriu-te al butlletí

Subscriu-t'hi: