CLILAB Diagnòstics és un laboratori d’anàlisis clíniques i anatomia patològica que dona servei a sis centres hospitalaris, entre ells els de Vilafranca, Igualada, Sant Pere de Ribes i tres de la zona de Barcelona, així com als centres d’atenció primària de les comarques del l’Alt Penedès, l’Anoia i el Garraf. CLILAB consta de cinc laboratoris perifèrics i un de central ubicat a un edifici annex a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès.

Des del 13 de març, quan s’iniciava la crisi sanitària per la propagació descontrolada del coronavirus, fins a l’actualitat, aquest laboratori ha fet més de 40.000 PCR, la prova que detecta si hi ha o no el virus.

La pandèmia de SARS-CoV-2 va obligar a l’equip del CLILAB a reorganitzar-se i incorporar personal i material en un temps rècord, com explica la coordinadora tècnica Paquita Casanova.

Les proves relacionades amb el coronavirus s’han incorporat a la rutina del CLILAB. No només les PCR sinó també les proves serològiques per buscar la presència d’anticossos a les mostres. Mentrestant, la resta de l’activitat habitual del laboratori, tot i no arribar als nivells anteriors a la pandèmia, es va recuperant.

Al CLILAB hi treballa un total de 150 professionals entre facultatius especialistes, infermeres, tècnics de laboratori i personal administratiu i de suport. El laboratori processa entre 2.500 i 3.000 analítiques al dia englobant urgències, rutina i anatomia patològica.

Les proves del coronavirus

PCR són les sigles de Reacció en Cadena de la Polimerasa. És una prova que, prèvia inactivació del virus i extracció del seu material genètic, permet amplificar la quantitat d’aquest material genètic fins a detectar-lo en uns aparells anomenats termocicladors. Els termocicladors són uns equips que mitjançant canvis de temperatura permeten l’augment del nombre de còpies de cadenes de material genètic del virus, que són detectades a partir de l’emissió de llum produïda per substàncies adherides a aquestes còpies.

La facultativa especialista en anàlisis clíniques del laboratori i membre de l’equip Covid Sílvia Miró explica com es fa la prova.

Durant els moments més complicats de la crisi sanitària, un 60% de les PCR que es feien en aquest laboratori donaven positiu. Ara, de les mostres que arriben, donen positiu entre un 5 i 10%. Tot i que en aquests darrers dies s’està percebent un repunt de positius.

La PCR és una tècnica laboriosa que sovint no pot complir amb les expectatives d’immediatesa en el diagnòstic que requereix aquesta malaltia. Per això també es fan els anomenats testos ràpids. De testos ràpids n’hi han de dos tipus, els que detecten alguna proteïna del virus en la mostra del pacient, anomenats de detecció d’antígen, i els que detecten anticossos contra el virus en la sang del pacient, anomenats de detecció d’anticossos. De totes maneres, els testos ràpids no tenen la mateixa sensibilitat com les tècniques que parteixen d’una analítica de sang.

Aquestes proves que busquen la presència d’anticossos són les anomenades proves serològiques.

Els anticossos que es mesuren per conèixer l’estat immunològic del pacient són la immunoglobulina G i la immunoglobulina M.

L’Estudi Nacional de Seroprevalença ENE-COVID del Ministeri de Sanitat ha conclòs recentment que un 5% de la població espanyola té anticossos. Aquests resultats, juntament amb la presència d’un percentatge substancial d’infeccions asimptomàtiques, reforcen la necessitat de mantenir les recomanacions de salut pública de distanciament entre persones, ús de mascaretes i rentat de mans.