L’obra ens situa al barri de Gràcia als inicis dels anys trenta, en una festa d’envelat amb orquestra amb pasdoble i sorteig de cafeteres. Són els anys previs a la República i a la guerra civil espanyola. La companyia alterna el passat i el present de la protagonista de La plaça del Diamant: la Colometa jove i innocent, que s’enamora del Quimet, es casa, té fills, pateix, somnia amb coloms i els destrueix… i la Sra. Natàlia que explica la seva nova vida amb l’Antoni, l’adroguer, amb qui troba la calma i restableix la seva identitat.

Una de les actrius és la Maria Àngels Largo que explicava que han intentat mantenir la poesia i el simbolisme de Rodoreda i que, en això, els ha ajudat molt el suport audiovisual.

Aquesta obra teatral s’inicia amb el final de la novel·la de Mercè Rodoreda, quan la Natàlia descobreix un diamant al seu cor, una raó de viure després de la desesperació del suïcidi, una alenada d’aire fresc per a ella, que ja no és ella mateixa. Torna enrere en el temps per rememorar els seus tres amors i els fets de la seva vida des de la mirada serena que per fi l’acompanya.

A banda d’aquesta adaptació, la mateixa companyia també està representant un altre novel·la de Rodoreda: Mirall Trencat. Combinen les funcions per instituts i centres educatius amb representacions per a públic més adult com la que es va fer aquest diumenge en el marc del Musicveu.