Habitualment toquen a dos quarts de deu de la nit, però per facilitar la presència de més gent ho van fer a les vuit del vespre.
Des de que s’ha incrementat el nombre de persones a la presó ja no es fa una lectura dels noms, sinó que es fa una reclamació en nom de tots els presos i exiliats i aquest dimarts, una representant dels músics va llegir també un manifest anunciant que malgrat el pas del temps no han defallit ni defalliran.
Com és ritual es va començar interpretant el Cant dels Ocells, tot seguit es va tocar i cantar l’Estaca i es va acabar amb el so del sac de gemecs tocant els Segadors, que van cantar totes les persones que hi havia a la plaça.
Una dels músics, la Dàmaris Nogués, explica que tot va començar amb una idea del David Miret que de seguida es va anar fent gran.
Als músics els acompanya un grup de gent voluntària que s’encarrega d’anunciar els actes a través de les xarxes o fent cartells, de portar les pancartes i de fer-los costat. A més els dissabtes es fa la lectura d’un text referent a la llibertat, la no violència o l’autodeterminació. Aquest dimarts, a més, van preparar un piscolabis a la plaça de la Vila, recordant els dos anys consecutius tocant música per la llibertat.