Aquest any tornava a la normalitat, desprès que els diables organitzessin una edició especial l’any passat amb motiu del quinzè aniverari.
Dilluns el Ball començava com és habitual a la plaça Anselm Clavé i reprenia la batalla entre l’alquimista Silè i els diables per obtenir el foc infernal.
L’alquimista pretenia convertir-se en Erudit del Foc Ibèric per entrar a la porta de Xaus que dona accés a l’infern.
L’alquimista comptava amb l’ajut dels nyokiis i els erudits i es va convertir en la poderosa bèstia Silè.
La batalla s’iniciava a la plaça Ansel Clavé, direcció rambla de Nostra Senyora, per girar cap al carrer de Sant Joan, d’on penjacen cataractes de foc. El recorregut va permetre viure instants espectaculars amb tot un arsenal pirotècnic. Especialment intens és el moment de parada a la plaça de la Vila. Desprès carrer de la Cort amunt, passava per la Plaça Constitució, mentre la plaça Jaume I ja s’anava omplint de gent. La batalla final tenia lloc a la Basílica de Santa Maria. Allà l’alquimista havia de reconèixer que tampoc aquest any va poder superar als diables però, com sempre, avisava que l’any vinent hi tornarà.
El Ball de foc va reunir moltíssima gent pels carrers de la vila i, especialment, a la Plaça Jaume I i els seus entorns. Allà, els més valents van poder saltar entre les guspires mentre tenia lloc l’espectacle final i el triomf dels diables davant l’alquimista i els seus sequaços.