La conferència ‘La por a la felicitat’, de la filòsofa i assagista Marina Garcés, va deixar petit l’auditori del VINSEUM i el pati interior del museu, des d’on dotzenes de persones que no havien pogut accedir a la sala van seguir l’acte per Penedès Televisió. El coordinador del festival, Jordi Sàbat, va començar els parlaments agraint a totes les institucions i entitats implicades en la gestió i organització del VilaPensa la seva col·laboració. El degà de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, Josep Monserrat, va afirmar que “la implicació de Vilafranca amb el VilaPensa demostra que és una ciutat compromesa amb l’esperit crític, els drets humans i polítics, la llibertat de paraula i de viure”. La directora general de Cooperació Cultural de la Generalitat, Àngels Ponsa, va confessar-se feliç de ser a Vilafranca presentant el VilaPensa, al qual va augurar una vida llarga i plena. El torn de presentacions el va cloure l’alcalde Vilafranca, Pere Regull, assegurant que ‘davant del maximalisme i de la poca reflexió, fer una aposta pel pensament és molt interessant. Cal plantejar-se dubtar de tot, i va citar Sòcrates apuntant només sabem que no sabem res”.
Tot seguit es va fer la conferència de Marina Garcés. La filòsofa va desgranar diverses idees sobre la felicitat fent viatges al passat i enllaçant l’obra de grans autors amb les problemàtiques del present.
Garcés va citar Ernest Hemingway, quan va dir que ‘la felicitat en gent intel·ligent és la cosa més estranya que he vist’ i George Orwell dient que “l’elecció de la humanitat és entre felicitat i llibertat, i per a la major part de la humanitat, la felicitat és millor”. Garcés va qüestionar si no hauríem d’allunyar-nos de la massa conformista, i centrar-nos en “el postureig de les xarxes, en les representacions que fem constantment de la nostra vida atrafegada i hiperactiva, plena de projectes i de cansament”.

Recuperant la seva faceta més combativa, Garcés va despullar “la indústria de la felicitat, de la qual som els principals productors i consumidors 24 hores al dia i set dies a la setmana”.

Eixamplant la perspectiva a través de les mirades de diversos pensadors contemporanis, Garcés va parlar del govern exercit a través de la felicitat, de la imposició de l’alegria com un codi que governa els nostres temps i de com les noves tecnologies han imposat una infelicitat constant sobre els nostres cossos.