Aquest tipus de poda severa només està tècnicament justificada en casos molt concrets i en algunes espècies, atenent a la seguretat i a la millora de la gestió del manteniment dels exemplars.

Els criteris moderns d’arboricultura tendeixen a minimitzar els treballs de poda, potenciant petites podes de formació. Malgrat que la millor poda de l’arbrat és la que no és necessària, cada exemplar obeeix a un estat diferent, resultat de moltes actuacions realitzades al llarg del temps, que fan que cada arbre es comporti diferentment com ésser viu que és, i amb possibilitat de diversitat de reaccions en un entorn urbà difícil i també variant.

Puntualment es poden fer actuacions dràstiques en l’arbrat, sempre obeint a temes de seguretat, o per esmenar antigues actuacions innecessàries que deriven en un increment de riscos de trencaments.