Però davant l’actualitat del moment es va afegir també una xerrada més per donar detalls sobre la sentència de l’impost d’actes jurídics documentats en la firma de préstecs amb garantia hipotecària. I no només sobre la sentència sinó també sobre els efectes del reial decret aprovat el mateix dia pel govern espanyol i que ja és vigent a partir d’avui.

Per tractar d’aquest tema es va convidar a la coordinadora a Catalunya de l’associació de consumidors Adicae, Isabel Pons.

En primer lloc va reconèixer que l’anar i venir del Tribunal Suprem i les reaccions posteriors no només han desconcertat als ciutadans sinó també als experts i professionals. Finalment el reial decret del govern clarifica els camí a partir d’ara. Són els bancs els qui han de pagar l’impost, tot i que també és evident que ho acabaran repercutint als clients.

D’altra banda Isabel Pons recorda que la decisió del govern és d’aplicació a partir d’ara, però que si es vol reclamar el caràcter retroactiu caldrà passar per exercir demandes judicials, que des d’Adicae recomanen que es facin amb accions col.lectives.

Recordem que el Tribunal Suprem va establir en la sentència dictada el 16 d’octubre per la seva Sala Tercera que eren els bancs els que s’havien de fer càrrec de l’impost d’escriptures notarials, però en un fet sense precedents es va aturar la sentència ferma per corregir-la al plenari dels magistrats de la Sala del Contenciós-Administratiu modificant el criteri i evitant que fossin els bancs els qui paguessin l’impost. Una segona sentència dictada aquest dimarts. Finalment dimecres el president del govern anunciava un decret modificant la llei i fent que siguin els bancs els qui paguin l’impost, decret que s’ha aprovat aquest dijous.

D’altra banda abans d’aquesta qüestió també es va fer una xerrada per parlar de les hipoteques inverses.

La xerrada es titulava “Les hipoteques inverses: una oportunitat o un risc?” i plantejava els pros i els contres d’aquesta modalitat que s’ofereix cada vegada més a les persones grans i que són hipoteques sobre habitatges ja pagats o quasi pagats, que poden tenir els seus avantatges però també suposen un risc si no s’actua correctament, perquè la nova hipoteca pot estendre’s i recaure en generacions futures.