Divendres 5 d’octubre el claustra dels Trinitaris va acollir un nou acte de commemoració dels 150 anys del reconeixement de l’església de la Santíssima Trinitat com a parròquia de Vilafranca. Es tractava d’una conferència a càrrec de l’historiador Dani Sancho per explicar la història d’aquest espai abans precisament de convertir-se en parròquia.
Sancho recordava també que aquest és un espai amb molt a història, però també molt desconegut. Posava en valor el ric patrimoni eclesiàstic que te Vilafranca.
L’any 1566 l’orde dels Trinitaris va adquirir l’antic hospital del Sant Esperit, llavors situat al carrer del mateix nom, ara de la Font. Aquest conjunt va ser objecte de diverses reformes, ampliacions i millores fins que al segle XIX, i després d’una primera supressió el 1821 durant el trienni liberal, va quedar definitivament afectat per la desamortització de Mendizabal, va ser l’any 1835 i la comunitat de trinitaris es va exclaustrar i dispersar. El 1839 es va reinstaurar el culte a l’església i el 1843 es va determinar de manera definitiva la partició del conjunt arquitectònic
entre l’Ajuntament i el Bisbat.
L’any 1868 el bisbat de Barcelona va signar l’acord de creació de la nova parròquia de la Santíssima Trinitat. Va ser el resultat de la partició de la parròquia de Santa Maria que s’havia mostrat ja insuficient per atendre totes les necessitats del culte d’una població que anava creixent en nombre d’habitants.