Civit va explicar que a banda de la seva experiència com a parella d’una persona que s’ha hagut d’exiliar per les seves idees, havia tingut l’oportunitat també de visitar alguns dels empresonats. Comentava que ambdues situacions són molt dures i complicades, i que fan referència a represaliats que no han comès cap delicte.
Civit insistia en recordar què com a país hem estat atropellats, i que la situació que viuen presos, exiliats i les seves famílies són fruit d’aquesta situació d’injustícia.
Els familiars intenten anar al màxim d’actes de suport que s’organitzen arreu de Catalunya. Civit explicava que ho feien per agrair aquestes mostres de suport, però també per continuar engrescant la ciutadania a seguir treballant per fer la República i lluitar davant la situació d’incertesa davant del sistema judicial de l’estat espanyol, que des del seu punt de vista és més repressor que just.
Sobre el paper que poden jugar els exiliats a Europa, Ferran Civit explica que treballen per posar en evidència l’actitud pre-democràtica de l’estat espanyol. Es mostrava convençut que en cas d’una tercera euro ordre aquesta sensació quedarà reforçada arreu.
Sobre el relleu polític produït fa poc a l’estat espanyol, Ferran Civit apuntava que caldrà veure què passa. Mostrava, però, molts dubtes davant un possible canvi d’actitud del Govern de l’estat respecte Catalunya.