És un contracte entre els administradors de la confraria de Sant Eloi i el pintor amb Benet Artigues,  per restaurar l’àliga de Vilafranca. El document, amb notables taques d’humitat que el fan molt complicat de llegir, s’ha hagut de transcriure a l’Arxiu Comarcal amb l’ajut de llum ultraviolada, que permet fet visibles escriptures gairebé esborrades. Josep Maria Masachs, director de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, explica que aquesta troballa els ha permès saber com era l’àliga de l’època.

D’aquesta manera, s’ha pogut descobrir que l’àliga de Vilafranca del segle XVII era, com la de Barcelona i totes les restants, completament daurada i coronada. Masachs, a més, destaca que el document confirma que ja existia l’àliga abans del 1664 i també detalla que un orfebre s’encarregava de supervisar la feina de restauració del pintor.

Les primeres referències d’aquest element vilafranquí són del 1601 i aquesta descoberta ha permès conèixer quina forma i color tenia.