Es tracta de propostes presentades pel aquest grup municipal amb la finalitat de fomentar la igualtat d’oportunitats entre tots els infants i adolescents, així com promoure la seva participació democràtica en la construcció de la vila, com són l’impuls del projecte “patis oberts”; la definició d’un pla de camins escolars; l’elaboració d’un pla de biblioteques i lectura pública, i la creació d’un consell municipal d’infància i adolescència.
Totes quatre propostes s’han aprovat per unanimitat, però mesos després continuen sense previsió d’executar-se, recordava el regidor portaveu, Ramon Arnabat. Per això, des de VeC es reclama, d’una banda, que es prevegi dotació pressupostària per complir-les, i de l’altra, que l’Ajuntament recuperi una visió transversal de les polítiques adreçades a la infància. És a dir, que es tingui en compte les necessitats població més jove en totes les decisions que els afecten, com poden ser en l’urbanisme, la mobilitat, la cultura o la participació, per exemple.
L’Ajuntament té unes competències limitades en matèria d’educació, però des de VeC consideren que les seves propostes van més enllà i pretenen fomentar una ciutat educadora des de tots els àmbits. Anna Pujadó, del grup de treball d’educació, remarcava que l’educació no es pot entendre simplement com el conjunt de coneixements que s’imparteixen en l’horari lectiu a les nostres escoles i instituts.
Per exemple, comentava què en clau de territori el barri i la ciutat són fonamentals per a l’educació integral dels infants i adolescents. És en aquest sentit, que l’Ajuntament té moltes possibilitats d’actuar, sense necessitat d’inventar res, ja que totes les propostes de VeC s’estan desenvolupant favorablement en altres municipis.
Ramon Arnabat apuntava també què a Vilafranca manca una política transversal per a la infància.
Finalment, des de VeC considerem que l’òrgan on debatre d’una manera transversal les qüestions al voltant de la infància i l’educació ja existeix. Podria ser el Consell Escolar Municipal, on hi ha una àmplia representació del món educatiu, si aquest ens tingués una major regularitat
de convocatòria i unes dinàmiques de funcionament que afavorissin el debat i la concreció d’acords. El Consell Escolar Municipal és un òrgan de participació del qual es podria treure molt més profit i que podria funcionar veritablement com un espai transversal d’elaboració de propostes, dinamitzador de l’educació de la vila.